Potser demà...

Estic destrossat. Feia temps que no em passava res semblant i estic destrossat. Els meus cinc sentits noten el món pesant damunt meu, però perquè les coses no canvien d'una vegada? M'han exiliat de la terra dels somnis i no hi puc tornar. Per moments, m'havia cregut salvat, però el destí no ho ha volgut. Per a mi i ara mateix el destí és molt cruel. Tinc la desagradable sensació de que el món juga amb mi, que em desprecia. Ara només sóc una ombra sota la llum pàl.lida d'aquesta habitació.
No! Perquè m'ha d'estar passant això, a mi? La lògica i la raó no em serveixen. Estic realment fet pols, avui és un mal dia. Espero que demà sigui millor.