Potser Boira...

Un relat de: EnamorantLaLluna

Potser d'aquella Boira van nèixer els ulls blaus tornassolats de vaga color de lluna, les mirades boiroses perlejades de trista Melancolia i Ombrejades de pensaments misteriosos; potser nasqué la poesia dels que senten fred a l'ànima, les estrofes baixades d'un blanc desert de núvols, la nostàlgia de la tardor Rosada i l'enyorament de la llum.

Si ets tu, qui m'esborres la veritat, I m'encieses omplint-me d'esperança; la que il·lusiones la vida Amb temptadores promeses, la que excites l'imaginació de l'home; la que intrigues i promets belleses d'encantament darrere el teu cos ple de mil tranparències.

Desborda'm de fantasia i omple'm els ulls de claror blanquinosa.

Comentaris

  • M'ha agradat!!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 05-09-2006 | Valoració: 10

    Sóc el primer en posar una nota a aquesta jove "poetessa" en llenguatge en prosa.

    La teva primera nota: un 10. No està malament, oi???

    Salut, enamorant (o enamoranta...).