Cercador
Potser Boira...
Un relat de: EnamorantLaLlunaPotser d'aquella Boira van nèixer els ulls blaus tornassolats de vaga color de lluna, les mirades boiroses perlejades de trista Melancolia i Ombrejades de pensaments misteriosos; potser nasqué la poesia dels que senten fred a l'ànima, les estrofes baixades d'un blanc desert de núvols, la nostàlgia de la tardor Rosada i l'enyorament de la llum.
Si ets tu, qui m'esborres la veritat, I m'encieses omplint-me d'esperança; la que il·lusiones la vida Amb temptadores promeses, la que excites l'imaginació de l'home; la que intrigues i promets belleses d'encantament darrere el teu cos ple de mil tranparències.
Desborda'm de fantasia i omple'm els ulls de claror blanquinosa.
Comentaris
-
M'ha agradat!!![Ofensiu]Unicorn Gris | 05-09-2006 | Valoració: 10
Sóc el primer en posar una nota a aquesta jove "poetessa" en llenguatge en prosa.
La teva primera nota: un 10. No està malament, oi???
Salut, enamorant (o enamoranta...).