Postres de lletres

Lluny de tot i de tothom, en el meu racó de casa, escric trossets per a qui en vol:

Tot un any octubrejat,
no som més que un pollet polar,
llençol de carícies,
hivern: tu no tires,
necròntyrs a tocar del melic,
converses en clau de nit.

En direm tastets de migdiada, per acompanyar el cafè tot esperant que arreli la tarda. És un postre que fa per a mi, potser fins al punt d'esdevenir massa albosa, no ho sé, la veritat és que mai he entès el significat d'aquest mot, espero que no us sentiu estafats per la meva escriptura dubtosa…si busqueu conceptes clars pregunteu al noi sense nom, ell inventa aquestes coses.

Però, de moment, gaudiu d'aquest deliciós postre, sense deixar-ne miquetes al plat, que després costen d'arreplegar i delatarien aquest secret nostre.