Postal-Experiment

perdona que no t'hagi respost abans, però he passat una setmana dolenta... ja t'explicaré. La postal que proposes té dues lectures per mi, per una banda crec que entenc el missatge del teu experiment, viure és moure's, però també entenc que restar quiet i meditar també és bo per sentir-se per dins, a vegades i més amb el ritme de vida que portem avui en dia, el cap i el cos necessiten ser escoltats també.

Per la pregunta que em fas del meu poema sobre la realitat angoixa, és per mi ara mateix un sentiment real però perquè estic passant un moment dolent en la vida laboral i que m'afecta a la personal i familiar de retruc, però no tinc el cap massa clar per dir-te si aquesta realitat que m'angoixa és per si sola o la genero jo inconscientment... el que sí sé és que la sento molt a prop...
en fi després del rotllo
una abraçada, com sempre, de mataró
fins aviat
joan

m'agrada restar quieta al sofà amb els ulls tancats, saborejo el silenci escolto la respiració.... em relaxo, Tan mateix restar quieta en qualsevol altre indret de casa meva, sense més ni més, no m'agrada, penso que el dia es per aprofitar, guadar el descans per la nit.

La Fada.

He fet l'experiment, he restat quieta, com una esfinx, lo positiu ha estat que tot i ser molt poca estona, he estat amb la ment quieta també, l'atenció a fer la Postal Humana ha estat com una meditació, gratificant per la serenor que he sentit.

Gràcies Joan per compartir l'experiència, aquestes petites vivències ajuden a viure.

Una abraçada,
Núria