Possessió

Un relat de: Naiade

Quan Ell va faltar, la meva anima va emmalaltir.
Quasi no podia ni mirar aquell cos inert, inexpressiu, que havia estat ple de vida.
Sentia tan de mal dins meu, que pensava no poder-ho suportar.
Totes las morts imposen, però quan et toquen de a prop, son molt mes doloroses
El cos se'm va alterar fins a tal punt, que notava com si un nou sentit fins les hores inactiu, s'hagués despertat i actues qual autòmat, anul·lant els altres cinc. Captava coses, sensacions, desconegudes per mi.
Envoltant el dolor, s'anava instal·lant una mena de boira espessa, que m'anava posseint, i feia que sentis dins meu aquell esperit que havia marxat.
Ara sabia, que sempre portaria dins meu, una part de Ell, que no estaria mai sola del tot.
Pensava que era la febre que feia que al·lucinés. Però realment alguna part seva, va instal·lar-se dins meu. Inclús las meves decisions eren les dels dos.
Pot semblar estrafolari, irreal, però cert. Mil pensaments m'allunyaven de aquell estat, de bogeria aparent, tot dient-me que era un cúmul de sensibilitat, de ganes de retenir una part d'aquella anima estimada.
Va anar passant el temps, i com sempre les emocions fortes disminuïren, però aquella presencia no es va esborrar mai del tot.
De manera inesperada vaig conèixer una persona, amb donà la impressió que ja el coneixia, intuïa alguna cosa ja viscuda, encara. que sabia del cert que no l'havia vist mai Coincidències, connexions a nivell mental, casualitats, temes comuns, gustos afins.
Fins que sortí aquell tema que amb gelà la sang. Va néixer el mateix dia que Ell, el mateix mes, a la mateixa hora. Una esgarrifança va recórrer tot el meu cos.
Per un instant me'l vaig mirar, i amb semblà veure'l a Ell, encara que físicament no s'hi assemblava gens, la meva ment desitjosa de retrobar-lo, creia que era un avís, una forma que tenia l'atzar de posar-nos en contacte. Nomes feia un any de la seva partida.
Notava, que el nou personatge , anava agafant més importància. Cada cop els nostres esperits estaven més a prop, era com si una forta energia ens envoltes.
Cada vegada el lligam es va anar fent més fort. No volia veure las diferencies que i havien entre ell i el meu ser desaparescut, nomes valorava les coses com jo volia que fossin.
Amb el temps vaig anar dubtant, el cas es que si era Ell, també era algú altre, i aquest altre no era per mi. Cada cop sentia que era menys Ell del que jo volia. Sortia un esperit diferent que encara que amb ferís, no me'n podia separar.
Sé que dins de nosaltres dos i havia una força, que feia que no poguéssim tallar aquells lligams.
Fins que la raó s'imposà a la fantasia, que amb va fer veure que jo no en volia a un altre, sinó a Ell. Per tant vaig tallar aquell cordó que m'hi unia i vaig veure com anava voleiant pel meu voltant, resistint-se a marxar. Fins que el destí va portar-lo lluny. Com un globus escapat de la ma de un nen.
Ja torno a ser jo, ja no hi ha cap esperit estrany, però tampoc sento el de Ell. Encara que sé que sempre tindre amb mi una part seva. Els records, les vivències, l'afecte. Es el núvol d'amor que no marxarà mai.


Comentaris

  • M'ha agradat moltíssim[Ofensiu]
    GTallaferro | 28-03-2007 | Valoració: 10

    M'ha encantat el teu relat perquè en ell planteges temes que molta gent no s'atreveix a plantejar perquè fugen d'allò racional, tot i que els han pogut experimentar
    Sembla, pel què dius, que parles d'una persona estimada per tu, que ara, potser tot i haver traspassat la frontera, pugui ser el teu guia. Jo tinc la mateixa sensació amb els meus avis. No sé ben bé si aquesta és la intenció del relat per això,per més informació sobre aquests temes et recomano llegir:

    Muchas vidas, muchos maestros; Lazos de Amor; amdós de Brian Weiss

    La muerte, un amanecer ; La Rueda de la Vida, d'Elisabet kübler Ross

    No les digas adiós, d'Alison Dubois.

    Pot ser que trobis respostes.

    Una abraçada!!!!

  • Grans casualitats, grans enigmes[Ofensiu]
    Bonhomia | 27-09-2006

    Hi pot haver explicacions psicològiques senzilles. Les casualitats a vegades ens semblen màgia. I darrere la mort hi ha moltes supersticions. A qualsevol li podria passar el mateix. Quan dius que senties dins teu aquell esperit que havia marxat és que, és clar, no ens podem fer la idea que una vida hagi fugit així de cop. Substituïm l'ésser, els pensaments i els sentiments. A mi m'ha passat. Per a mi és com si la meva mare m'enviés missatges des d'una dimensió que havia creat jo involuntàriament. Jo sóc esquizoafectiu, o sigui, tinc una malaltia mental, però crec que algunes d'aquestes experiències poden ser positives o oportunes per apaivagar una mica el dolor.
    Les sensacions que es poden arribar a tenir poden ser fortíssimes, però pregunta't: i tots els secrets que ens amaga l'univers i als quals no trobem resposta? És, quan passa una cosa similar a la del teu relat, com si nosaltres mateixos fóssim l'univers, i encara ens confonem més i no ho podem creure. Però hem de fer que l'experiència sigui agradable, i buscar-li sempre el cantó que ens obre les portes de la ment que fins ara havien estat tancades.
    L'amor fa molt en aquesta espècie de casos.
    Repeteixo que les casualitats existeixen, i això ens pot fer al.lucinar, però normalment no deixen de ser casualitats.
    Quan tu dius que la segona persona t'atreia d'aquella manera, és que les sensacions t'havien fet desitjar una cosa que creies, inconscientment, que havies de trobar, i creies amb una força anormal que havies trobat.
    Però, com tu mateixa dius, el temps va posar les coses al seu lloc. Ara suposo que després de l'experiència que expliques ho has més o menys superat, però no entens què passava. Bé , jo t'he donat la meva opinió.

    Gràcies per animar-me. Intentaré llegir la teva novel.la, i, si ho faig, intentaré comentar-te-la.

    Un petó!


    Sergi

  • Intent d'enteniment[Ofensiu]
    Naiade | 27-09-2006


    Crec que Lévingir no ha captat el que jo pretenia transmetre. En cap moment he volgut donar a entendre que he oblidat o deixat d'estimar. Quan em refereixo a possessió, es en un terme referit més al esperit.
    De totes maneres gracies per comentar.
    Naiade

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274293 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com