Cercador
Possessió.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Es te el que es dona.
.
Quan s'ha donat tot
el que es te.
Tota vida en surt
rodona.
Tota mort no te
que fer.
Mai no es pot
donar el que
no es te.
No és res
de bona
persona.
Si no, inconscientment,
un lladre mes.
La mort que no prenem,
ens roba!!
Comentaris
-
El cercle de la vida[Ofensiu]kefas | 23-07-2018
Aquest segon nivell en el que es poden donar simultàniament un estat i el seu oposat, com molt bé deus saber, només es produeix a escala microscòpica, i el seu estudi correspon a la branca de la física anomenada mecànica quàntica. I d’acord amb el principi d’incertesa, resulta impossible comprovar les donacions efectuades a aquest nivell, en el cas de que algú sigui capaç d’efectuar-les.
I pel que es refereix al temps, tens raó. No existeix el temps, existeixen els temps, un per a cada mesurador d’aquesta magnitud. I en relació al passat, futur i present, l’únic temps que no existeix és aquest. Quan el pensem, és passat i quan hi actuem, és futur.
Per tant, els poemes a escala macroscòpica són incapaços de tractar, de forma rigorosa i d’acord amb els principis de la física, donacions que es tenen i no es tenen simultàniament.
El que si poden fer és invocar el principi universal de la poesia que diu “Tot el que diu el poeta és cert mentre ell mateix no afirmi el contrari”
-
Si i no o i tot el contrari.[Ofensiu]Epicuri | 23-07-2018
A un primer nivell utilitari una cosa i la contrària no pot ser
A un segon nivell, funcionen les paradoxes: una cosa i la contrària són certes.
Hi ha també l'acció de donar...en física. Fa molt de temps que s'ha demostrat que el temps no existeix: Ara, és sempre. Un porró ho és per que raja. Raja sempre! -
No ho veig clar[Ofensiu]kefas | 22-07-2018
Per donar s'ha de tenir. Però un cop s'ha donat, el que es dona ja no es té. Després de donar es té el que no s'ha donat. En quin espai temporal està situat el poema, abans, durant o després de la donació ?
No serà que hi havia una intenció de subtilesa que s'hauria resolt amb el clàssic "Som el que donem?" O no ?
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428658 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com