Cercador
Possessió infernal
Un relat de: Ivan BonacheQuan em llevo al matí, baixo mig endormiscat amb l’únic objectiu d’esmorzar i, de pas, veure una mica les notícies. Però no estic sol... Una presència m’acompanya, una ombra. No estic de conya, no, és la realitat. Quan passa una estona i es desperta, es mostra davant meu amb arrogància i em mira serenament, sense neguit. Jo no el miro, no goso, ignoro aquesta presència maligna que es mostra davant meu com una criatura inofensiva. Però a cada segon es fa més palesa la necessitat d’aquesta presència de fer-se més i més visible, no pot ser ignorada, ho detesta, i llavors és quan comença el joc.
Noto que alguna cosa es mou darrera meu, sigil•losament, s’acosta, ho sé, no em deixarà tranquil fins que sigui plenament conscient de que no estic sol. De sobte, sense avisar, una fiblada em sacseja el costat dret. M’ha mossegat. Serà malparit! D’un cop de colze el faig baixar de darrera meu i, si no fuig, l’etzibo un cop amb la sabatilla. Ja no puc dissimular més, ja l’he vist, ja no el puc ignorar. Un so gutural sorgeix de les seves entranyes i em posa els pèls de punta. És la reencarnació del mal en forma de gat negre. Tinc la convicció de que, al igual que les persones, hi ha gats bons i gats dolents, i aquest és dolent, molt dolent, i estrany, molt estrany. Ha llançat l’aigua del seu bol, com cada matí. Els mamífers quadrúpedes acostumen a veure aigua amorrant-se a i bevent amb aquest gest tan típic de la llengua, però aquest gat no (ni parlar-ne!), aquest gat es mulla la poteta i llepa l’aigua que li regalima. On s’és vist! I quan es cansa, va fent copets fins que el fa bolcar i llença l’aigua a terra. I és clar, quan s’ha quedat sense aigua al bol, comença a miolar eixordadorament perquè no té aigua. Dimoni de gat!
Ja ho sé, ja ho sé, em direu que sóc un exagerat, però no! Quan ja ha begut fotent la poteta dins l’aigua i ha menjat el que ha volgut, llavors és quan li arriba la possessió infernal. Comença a fer curses per tota la casa fent uns miols increïblement greus, canviant de direcció amb agilitat felina (què ben trobat, eh!), i, fins i tot, fent el gir a les cantonades apujant-se per les parets. Després em trobo petjades de gat a un metre del terra! Però com ho fa! Doncs perquè té un dimoni dins del cos que li dona súper poders. No hi ha cap altra explicació plausible. I si a aquesta possessió demoníaca li afegeixes les paranoies típiques d’un gat, doncs ja podem plegar perquè pot arribar a ser surrealista.
En general, els animals, encara que sigui a les dolentes, aprenen mínimament, però els gats no. Els gats pateixen una mena de barreja de passotisme i estupidesa a parts iguals. Veus que sigil•losament s’acosta a la planta preferida de la teva dona i li dius “Ts! No!” i recula. Se’t queda mirant interrogativament i al cap de quinze segons, veus que s’atansa de nou, dissimulant, com si la planta se la portés fluixa, però s’acosta. “Ts! No! No!”. Allarga la poteta i mira de tocar una fulla. “Però...! Ts! Fuig!” i el gat surt corrents. Et despistes un segon, mires la planta i l’enganxes mossegant les fulles com si fos la cosa més deliciosa que ha tastat mai. “Maleït gat! Fuig! Fuig!” i per no etzibar-li un cop de peu, l’envies a fora una estona perquè prengui l’aire. I aquesta és una altra: si està a dins, vol sortir i no para de miolar. Li obres i no surt. L’empenys perquè surti i, un cop està a fora, comença a miolar i a esgarrapar la finestra perquè vol entrar. Obres, entra, i quan tanques, comença a miolar perquè vol sortir. Déu meu! L’única conclusió és que has de deixar totes les opcions al seu abast perquè pugui triar, ha de fer la seva i punt, perquè, no ho oblidem, el gat no viu a casa nostra, som nosaltres que vivim a casa seva. Per tant, si algú coneix un exorcista de gats que em passi el número, si us plau! Com diuen a les sèries: no, no és per a mi, és per a un amic meu que no coneixeu.
Comentaris
-
Magnífic![Ofensiu]Antònia Puiggròs Muset | 15-09-2013 | Valoració: 10
Magnífic relat, Ivan, escrit amb un llenguatge precís i ple d'humor. Simpàtic el gat, però no, no cal cal que facis el sacrifici de regalar-me'l. És clar, que conec criatures que s'hi assemblen. M'ho he passat molt bé llegint-lo. Mil gràcies!
-
Exacte[Ofensiu]allan lee | 20-04-2013
molt ben escrit, amb humor i ironia i des d'un coneixement molt real. El meu gat és un príncep Bàldric, fa tot això que dius i a més beu aigua de l'aixeta i dels vasos, fa la migdiada a sobre una persona si pot i ens fa el gran favor de viure a casa nostra que és seva. M'ha agradat molt, felicitats.
a -
Exacte[Ofensiu]allan lee | 20-04-2013
molt ben escrit, amb humor i ironia i des d'un coneixement molt real. El meu gat és un príncep Bàldric, fa tot això que dius i a més beu aigua de l'aixeta i dels vasos, fa la migdiada a sobre una persona si pot i ens fa el gran favor de viure a casa nostra que és seva. M'ha agradat molt, felicitats.
a
l´Autor
96 Relats
266 Comentaris
65890 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Em dic Ivan i tinc dues grans passions: la música i l'escriptura.Professionalment em dedico a la docència d'aquesta primera i, passionalment, a la segona.
Qualsevol comentari que vulgueu fer dels meus relats serà benvingut, estic aquí per aprendre.
Podeu llegir altres relats al meu blog:
Mapes del Món
Entrega III Premi Illa-Va de Lletra 2012
Entrega dels Premis DRAC 2015
Relats guanyadors Premis Drac 2015
Relat guanyador de la convocatòria en català del mes de novembre de 2016 - VI edició del Microconcurs Biblioteca Esteve Paluzie - Barberà del Vallès
Primer premi Concurs Microrelats de Por Uuh! 2017 - Biblioteca Central d'Igualada
Conte finalista del concurs Núvol 2020
Relat guanyador de la convocatòria en català del mes de novembre de 2021 - XI edició del Microconcurs Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
Relat guanyador de la final absoluta en català de l'XI edició del Microconcurs de la Bilioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès
Entrega de premis del VIè Concurs de Relats Eròtics DO Penedès (Octubre 2022)
Entrega de premis del 5è Concurs de Microrelats Dia Internacional de les Dones de La Llagosta (Març 2023)
Finalista del 26è Premi Tinet dins del Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2022-2023
Salut i inspiració!