Posseint-noS

Un relat de: kispar fidu

Va ser un hivern amb regust de primavera. Els carrers eren molt freds i havíem arribat amb les puntes dels dits glaçades i els peus gelats. Fora nevava; els teus cabells s'havien cobert tot just per unes espurnes de neu que et feien encara més bonica. Hagués desitjat fer desaparèixer aquelles taquetes a llepades. Tenies els ulls mig entreoberts per la claror del Sol reflectida damunt la neu i me'ls hagués menjat a petons i besades si no hagués estat per la por que sempre m'acompanyava.

Casa teva tenia aquell caliu que em recordava a la llar de foc d'una caseta de fusta en plena muntanya, allunyada de tot. Entràvem somrients, havia estat una tarda especial, jo encisada com sempre amb els teus somriures i tu dibuixant-me alegries amb les teves mirades. Mai t'adonaves del que realment significaves per mi; no veies que el meu amor, la meva obsessió, el meu desig, anava més enllà d'una simple amistat... Cada segon que passava lluny de tu, per mi era un cau de presó on tan sols somiava en tenir-te a prop i redibuixava les imatges passades al teu costat.

Estaves gelada, i vas demanar-me si em molestava que et fessis una dutxa ràpida sota aigua calenta per a recuperar les forces a la pell. Jo també em notava el fred al cos, però veure't allà em feia retrobar l'escalfor i vaig deixar-te fer. Asseguda al sofà on tantes nits havíem compartit converses amistoses, que jo més tard sempre reinventava ajaguda al llit i deixant les meves mans fluir per fer-me volar entre els somnis; vaig deixar-me endur pel xiuxiueig de les gotes d'aigua repicant el terra de la banyera. Vaig imaginar-me l'aigua regalimant el teu cos, caient damunt els dolços cabells i relliscant-te el contorn.
Les mans acariciant el teu propi cos, aquell amb que cada nit jo somiava. La sensació de nuesa que tants cops havia desitjat sentir entre les meves mans.

Amb els ulls aclucats, vaig assaborir una olor que m'era familiar. El perfum del sabó que estaria recobrint cada part del teu cos. El sabó que acariciaria les teves mans, la teva pell, tota tu; mentre jo em delia per tastar-te recorrent la meva llengua per tots els teus racons. Sense adonar-me'n, relaxada, em vaig anar deixant caure al sofà; ensorrant-me còmodament i endinsant-me en els meus pensaments dominats pels desigs més sensuals.
Aquella flaire, la seva seducció; el soroll de l'aigua, distant, però just a unes passes; les imatges del teu cos, de la teva nuesa; repetint-se'm constantment.

Tu allà, jo a quatre passes; tan sols una porta ens separava.

Sempre somiant, sempre esperant, desitjant i mai tastant.

Aquell vespre, alguna força va animar-me a fer el pas, a llençar-me; aturada mai aconseguiria trobar una resposta. Al fons del passadís, rere la porta del bany, l'aigua seguia ressonant. A passos porucs i temorosos vaig acostar-me silenciosament. A cada pas sentia que perdia més la por i em dominava una seguretat que m'impulsava cap a tu. La porta estava entreoberta, un baf sorgia entre l'escletxa que mostrava l'interior. La olor es feia més forta, m'embogia. Sabia que eres allà, tan sols a unes passes; les imatges de tu se'm feien cada cop més precipitades. Avançava, aquelles cames no eren les meves, una ma forastera a les meves pors empenyia la porta mentre observava encisada el teu reflex difós al mirall. L'aigua no et deixava sentir-me, estaves endinsada en suaus sensacions. Estava decidida. M'acostava a tu. Una ma ja enretirant la cortina que ens separava. Acostant-se a tu, deixant-se caure sobre la teva espatlla. T'aturaves. Per uns instants quedaves fixada. Jo seguia darrera teu, anestesiada de tenir-te allà.

***

Et gires, em mires, aixeques la mirada i la fixes en la meva. Sóc tota passió, m'atraus amb molta força. Dubtes, però l'ambient també et transporta. Deixes lliures les teves mans, i s'acosten amb por damunt la meva pell. Ressegueixes la meva cintura, cap a l'esquena; sento omplir-me de passió; sé que vull fer-ho, sé que és el moment; tan sols m'he de deixar portar, com he somiat tantes vegades. M'incites, m'apropes, i em deixo endinsar dins la banyera. L'aigua llisca pels nostres cossos. La roba se'm mulla, però sols sento la humitat que em provoques i mulla les meves intimitats. Ens posseeix una força més forta que totes les passions. Em descordes la brusa, deixes els teus llavis lliscar pel meu coll, t'aproximes als meus pits mentre l'aigua remulla els nostres contorns embogits. La teva ma recorre ràpida el meu cos, s'infiltra sota la brusa mentre corre astuta pel meu ventre. Les meves mans segueixen les teves; recorrent-te l'esquena descendeixo i engrapo aquells malucs calents per l'aigua. T'acosto a mi, els nostres cossos units acariciant-se, i les respiracions compassades alteradament. La brusa deixa de pertànyer al meu cos i els sostens també desapareixen de les nostres mirades. Em menges amb la més pura excitació que pogués imaginar-me; i retoco tot aquell cos que em produeix tanta satisfacció.
Les gotes que cobreixen els teus llavis són dolces. Les eixugo recorrent-hi la llengua que es mou amb deliri. S'obren sense retrets i em permeten buscar-te amb passió. La teva llengua surt a trobar-me i ens recargolem tastant-nos d'amor.
Les mans dansen lliures, es mouen sense ordres, llisquen sense normes deixant-se portar.

Sense adonar-me, em trobo buscant-te en el teu interior. Relliscant els meus dits pel teu sexe, produint-te el plaer que els teus gemecs demostren. Les llengües no es deixen manar, es busquen ansioses, inquietes, dominades de passió. Els meus moviments són més ràpids, els teus gemecs més estridents; enretires el cap, el deixes caure enrere, aquell domini em supera; necessito tenir-te encara més. Em busques ansiosa, vols compartir coneixença. Sento els teus dits descordant-me els botons d'uns pantalons ja massa xops. Es deixen seduir també, i cauen ansiosos com si participessin en el nostre joc. Ja res ens separa, som les dues nues, i sento l'escalfor de la teva pell en contacte amb tot el meu cos.
Hem agafat un ritme conjunt, frenètic, ansiós, que desitja amb bogeria la continuïtat d'aquella seducció. Alterada pels meus dits, també em busques desitjant compartir les mateixes sensacions. El retrobament amb el meu sexe em fa bategar al mateix ritme desesperat que el teu. Necessito tastar-te, omplir-me dels teus sabors. La llengua torna a buscar-te, recorro el volum dels teus pits mentre les nostres mans ens porten als límits. No puc més, però ansiejo tenir-te. Exclamo el meu límit, arribes a més. Vull posseir-te, desitjo el teu cos. Atures la ma, jo arribo al teu ventre. Enredant-me en la negror dels teus pèls que m'inciten. Estàs humida de tan sols fa uns instants, et noto palpitant mentre et recuperes. La llengua; juganera entre els teus pèls, et busca el sexe, envejosa de les mans. Començo descobrint-te, tastant les teves reaccions. Sé que t'agrada, tornes a emprendre el ritme.

Segueixo, segueixo, i amb excitació et ressegueixo.

M'encantes, em prens, em desorientes.

Les teves mans agafen amb força la meva esquena, empreses pel gran plaer que et produeix la meva llengua. Sento les teves carícies salvatges implorant el límit del plaer. Et remous amb ansietat, desitges més, no pots contenir-te. Exclames, em reclames, i no desitjo res més que obeir-te. M'esclavitzo al meu desig i m'atures a l'arribar al límit de les teves forces. Ara ets tu qui em busca. T'ajups a la meva alçada, i estirant-te damunt meu, ens rebolquem plegades sobre el terra calent per l'aigua que segueix caient damunt nostre. El vaivé del teu cos, la teva olor, el teu ritme; no puc evitar seguir-te, en vull més, necessito de tu; vull posseir-te, sentir-te tota. Xisclem les dues, l'aigua atura els nostres sons; però segueixes movent-te amb la més pura obsessió. Damunt meu et mous embogida, rebo els teus impulsos com les més belles carícies; et segueixo, acompanyo el teu ritme; ens movem juntes, les llengües no necessiten res més que la passió del moment per deixar-se portar i moure's lliurement. Els nostres dits ja han après els racons més profunds i segueixen endinsant-se en el més pur plaer.

Segueixes, segueixes, i amb excitació em ressegueixes.

M'encanta, no puc deixar de moure'm; em descol·loques, no puc més, em prens amb tanta força...

Una mica més, no t'aturis encara.

Em busques, amb un desig que arriba als seus límits, els moviments no aguanten el ritme, es van apagant, es deixen caure mentre la màgia s'estén entre nosaltres. Redueixes el ritme, jo també ho necessitava, el plaer ens perdura mentre suaument els nostres cossos segueixen movent-se ja més calmats.
M'aturo; segueixes movent-te una mica; un cop, dos, i et deixes caure sobre meu extasiada. Estic rendida. Escolto la teva respiració excitada que mica en mica es va aturant. El cap recolzat sobre els meus pits. Les teves mans sobre les meves espatlles. Els cabells escampats pel meu ventre. T'abraço, et retinc entre els meus braços, mentre sento el foc dels teus impulsos apagant-se dolçament. Respiro els teus sospirs; i exhaustes, restem immòbils, aturades en el temps els instants següents.

Aquell moment és nostre.

L'aire es diferent.

L'aigua té un altre so.

El perfum que ens envolta és el nostre.

I assaborim els segons que ens obren les portes a un nou futur.

Comentaris

  • Gràcies per fer-me arribar aquest regal[Ofensiu]
    jogasser | 09-07-2009

    No t'havia llegit. I m'agradat el teu "llançament". Molt.

  • Escrius com a mi m'agrada i em diu coses[Ofensiu]
    florvermella | 10-12-2007

    Ai, noia, tens una gran capacitat poètica per evocar sensacions, i narrativament ho allargues el suficient perquè qui llegeix ja frisi per veure que passarà, t'asseguro que és un equilibri difícil i que no trobo en moltes coses que llegeixo i encara menys en el camp del erotisme.
    I trobo molt important precisament reivindicar l'erotisme amb gust i sensibilitat, és una part molt bonica de les nostres vides, i fins i tot diria que el que ens aporta, va més enllà de les persones amb les que podem tenir una relació que tingui a veure amb el sexe. El nostre món és massa prosaic, i fins i tot molts relats de caire eròtic acaben caient en aquell porno que no sé si pot arribar a passar, però que a mi al menys no m'agradaria que em passés.
    Això t'ho diu una que té fama de freda, llevat d'entre unes poquíssimes persones, clar. Potser sóc massa cerebral, i "això no et convé" encara pesa massa, però m'ha evitat més d'un conflicte emocional.
    Tornem al teu relat, m'ha encantat la sensació aquesta de fer un pas que et deixa en evidencia, i el que sents quan et veus corresposta, és una de les coses més boniques que té la relació entre les persones i l'has descrit d'una manera molt maca.
    També un llenguatge ple d'adjectius, potser sí que repeteixes paraules, però suposo que ens passa sovint, fins i tot després de repassar un text tres vegades, trobo en els meus incongruències d'aquestes.
    El leimotiv de seguir i resseguir, m'ho apunto, incloure entre escenes alguna frase poètica repetitiva per definir un estat de les coses.
    Llegint coses com aquesta, veus que hi ha tot ple de persones que viuen un món de tendresa i sentiments, i desitges que tot plegat evolucioni vers una direcció on tot això sigui el que és realment important.

    Ara, alguna resposta als teus comentaris.
    L'experiència és viscuda, sensacions i sentiments; la meva iniciació amb una noia va ser amb una que sabia que no tornara a veure mai més, però la història va passar en un context molt més prosaic i fins i tot aparentment desagradable, on hauria d'explicar massa detalls que no venen al cas per fer la història coherent i interessant. Però un dia, una amiga em va explicar una aventura que havia tingut amb una companya en un viatge de la coral, una experiència força diferent de la meva però en un context que vaig decidir fer servir com a fons literari.
    La idea era fer tres parts per tres nits, però em van començar a sortir massa llargues, o sigui que la segona nit seran les parts segona i tercera, que ja està escrita pendent que la torni a revisar.
    La tercera nit, no sé el que m'ocuparà.
    El mont de venus, és una expressió que només coneixia en espanyol, però que vaig buscar i en català existeix i es tradueix així, suposo que el nom ve de que quan ens estirem panxa enlaire, la part inferior del pubis queda més elevada que la zona del ventre propera. Per cert que he vist el teu ofici al teu space, i de muntanyes segur que hi entens, sempre he pensat que pot ser divertit fer algun relat, però emprant sempre termes i comparacions d'un ofici concret, i per cert que m'alegra molt veure que algú que també està en una carrera tècnica -jo sóc enginyera industrial, però em guanyo la vida fent classes a batxillerat- té aquesta visió del món que sovint molta gen ens nega.
    Finalment, mercès per recomanar-me, és la primera vegada que escric una cosa d'aquest tema, i tenia por de no agradar a ningú.

    Un petó i una abraçada… rossinyol. com diu la cançó.

    Elena

  • * us recomano[Ofensiu]
    kispar fidu | 07-12-2007

    els seus dos relats! (2 de moment! com a mínim falta el 3r)!

    M'han agradat molt i m'han fet pensar en aquest. Per la temàtica. Estan molt ben narrats i amb gran delicadesa!

    Si aquest us ha deixat bon gust de boca (i sense intencions de ser mal pensats!), no us els perdeu, valen la pena:

    florvermella - Dues noies i tres nits

    a gaudir de l'erotisme!

  • un relat[Ofensiu]
    laniñasinmiedo | 03-01-2007

    intens! t'has desmelenat eh gemma!! m'agrada, sips, molt.
    m'ha agradat sobretot per l'expressivitat amb la q ho has escrit, perquè has aconseguit q m'imagini les sensacions i els sentiments de la protagonista. i suposo que també ha influit el fet de que es tractés entre dues noies, perquè personalment trobo que és molt més sensual.

    un petó bonica. ens llegim.

  • No se...[Ofensiu]
    Senshi | 30-12-2006

    ...si esta correctament escrit, però el que si se'n desprèn es la sensualitat que envolta les protagonistes... que de fet, es el mes important del relat no?
    A mi també m'agrada...
    Una abraçada i...fins l'any que bé...

  • No està [Ofensiu]
    Perestroika | 24-12-2006

    malament eh senyoreta.... :p

    Coincideixo amb la Yáiza en la repetició de paraules, la resta m'ha agradat força.

    Ho has descrit amb detall i amb un bon ritme. Felicitats! I altre cop bones festes!

    Una abraçada!

  • He seguit...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 24-12-2006 | Valoració: 9

    ...el teu consell i he vingut a llegir el teu relat -bé, de fet vaig fer-ho ahir al vespre, però no vaig tenir temps de comentar-te-, i crec que es mereix que li dediqui "el seu temps"...

    En primer lloc, he de felicitar-te perquè confesso que abans de llegir-me un relat, miro el temps aproximat que es triga a llegir-lo, i si sobrepassa els 5 minuts... acostumo a fer-ho per sobre o a buscar-ne un de més escuet -digue'm mandrosa, però és que llegir per pantalla és molt incòmode!- I, en aquest cas, he restat immòbil a davant del monitor des del principi fins al final...

    Després, que trobo que està molt ben descrit, que no tan sols has contat l'escena eròtica de la dutxa, sinó que també has tractat els sentiments de la noia protagonista -i, suposo que aquí és on rau la diferència entre "porno" i "eròtic"-. M'agrada molt, veritat.

    I... com a punt negatiu, tot i que ho justifiques a la introducció, no entenc el "canvi de temps verbal". Sincerament, no ho crec necessari, i pel meu gust no ho canviaria. En fi, tot són objeccions totalment subjectives -valgui la redundància!-

    Bé, noia, crec que ja t'he fotut prou el rotllo i em despedeixo no sense abans desitjar-te unes festes plenes d'amor, joia i il·lusió -i totes aquestes tonteries que es diuen...-

    Petons, i cuida't!

    Sol_ixent

  • Mooolt bé!![Ofensiu]
    Yáiza | 24-12-2006

    Apaquí Gemma! Per ser el primer està molt i molt bé!! M'ha agradat, és clarament un relat eròtic però t'entretens igualment en explicar la situació, descriure sensacions i sentiments... I també vull destacar el fet que sigui entre dues noies, suposo que no són els més freqüents al web.

    L'única pega que t'hi poso és que repeteixes molt paraules com: exitació, plaer, seducció, ansiós... potser hauries de buscar sinònims o altres maneres de dir el mateix.

    Però la resta molt bé, ja et dic. Té un ritme molt maco, comença suau, suau i va augmentant, per després parar de cop i tornar a la tranquil·litat.

    Enhorabona!!

    Yáiza
    (a la recerca el teu llibre...)

l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

861 Comentaris

210429 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo