POSADA EN ESCENA

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Preparo amb cura l’ambient adequat:
Encenc unes barres de fragant encens;
deixo com a única una llum tènue,
la que desprèn una làmpada de sal.

Els llençols són nets de fil càlid i suau
foscos perquè hi destaqui la teva pell clara
i d’aquesta manera el perfil del teu cos
diàfan s’hi dibuixarà malgrat l’escassa llum.

No vull perdre’m ni el més menut detall
dels racons de la teva desitjada anatomia.
Veure’t en la penombra els mugrons erectes;
la deliciosa línia de la corba dels teus pits.

L’espai que s’enfonsa en el teu coll
entre les clavícules. Tant adorable...
La pell menys bruna del teu pubis.
I la pell més fosca del teu cony.

Poso a la minicadena música tranquil·la.
Se sent de lluny, no és a l’habitació.
Com si provingués d’algun lloc ignot
i músics ocults ens volguessin acompanyar.

Una ampolla i grans copes són a la còmoda.
D’un fresc vi blanc que amb tu compartiré
omplint-me la boca i escanciant-lo dins la teva
en el moment deliciós de donar-nos un bes.

De costat a un bol amb freds glaçons
hi poso un petit plat amb uns bombons
que, com el vi, compartirem dins les boques
per la dolçor lluitant les nostres llengües.

A l’entrada t’hauré deixat un antifaç
perquè sé que t’agrada jugar a no veure-hi.
Sense ser esperades arriben les carícies
i les sensacions s’enfilen fins l’ esglai.

Sobre el coixí una corda de fil per lligar-te.
En els barrots del llit serà senzill de fer-ho.
Primer les mans. Després sense pressa els peus.
Separant-te les cames i deixant-te inerme.

Tot és a punt. Ja sols falta que tu arribis.
Em quedo a l’espera embolicant un cigarret.
Calmarà la impaciència i farà passar el temps.
Que quan et besi no estigui trèmul de desig.

Comentaris

  • Que comenci![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-03-2018 | Valoració: 10

    L'escenari ja és a punt, el públic omple la sala, els actors es belluguen nerviosos darrere les cortines, s'encenen els focus, endavant! Aquesta posada en escena no pot fracassar. Els detalls hi són tots. Només cal esperar el desenllaç i que el somni sigui una realitat, que, disposat així, serà tot un èxit, n'estic segur.
    Ah, pel que fa al meu relat, les rodetes i la muntanya fan rèferència a allò de que la fe mou muntanyes. Potser amb unes rodetes serà més fàcil que es moguin.
    Una abraçada, Jordi!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

143 Relats

240 Comentaris

63203 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com