Porto els somnis a la mà.

Porto els somnis a la mà.


Porto els somnis a la ma,
plou, i la pluja m'inunda uns somnis,
alguns moren ofegats per l'aigua,
altres floreixen amb més força
que el renec d'un humà.
Beso els mots amb els llavis del cor,
faig mala lletra, és l'emoció del moment.
La pluja és sina de vida
i ventre de pau, i la gestació del moment.
Els teus llavis vaginals,
camí de vida, vida endins,
i tot va més enllà del més enllà.
Cada flor és un pessic de bellesa
a les ninetes dels ulls,
la mirada dels ulls escriu per a l'eternitat.
La ferida del teu cos
recorda el mal adormit...
Però avui plou i tot és fecund.
Per entre les algues emergeix el teu cos
com un mar amb ruta de vida.
I acluquem els ulls perquè cap falsa realitat
no ens trenqui la riquesa del moment.
El poema reposa al balancí dels cansats.
La pluja broda damunt dels vidres
flors i mots, i fulles caigudes sense mort.
Sense ser tempesta un temporal entre cos i cos...
No hi ha pou dels ofegats,
només hi ha pou d'aigua per la set...



onatge