Cercador
Portes tancades
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Davant la porta tapiada que allunya anhelades presències
només que queden records, paràsits del temps, cortines de fum
que un sospir s’emporten, si a l’arbre la saba ja no pot saciar.
II
El pes del dolor fa tancar els ulls que aguanten el plor per no veure-ho tot,
la fúria que crema no es pot extingir, inútils esforços,
fins que es faci cendra en la tardor dels temps.
III
A cada silenci del vell panteó sagnen ferides per la incomprensió,
l’absència es presenta sense invitació en solemne homenatge.
Als llavis fruits dolços i al cor amargors, la vida segueix.
Comentaris
-
Finestres obertes...[Ofensiu]free sound | 02-09-2011 | Valoració: 10
Com molt bé dius la vida segueix,
i que duri!!!!!!
Amb ganes i força, potser descobrim que queden molts panys per obrir...
Bon inici de curs!!!!!!
...paraules, taules...
...lletres, metres...
Gaudim del que vivim!!!!!! -
Una turbulenta...[Ofensiu]AVERROIS | 31-08-2011 | Valoració: 10
...repasada a la vida que encara que no ho sembli passa, tan rapidament! Moltes vegades hi penso, miro enrere i un flax em porta un regitxell de record que semblen haver passat ahir. Així és la vida, un flaix de records perduts en el temps.
Una abraçada. -
La vida segueix...[Ofensiu]Marc Freixas | 31-08-2011 | Valoració: 10
i veig que a tu et segueix com sempre.
Portes tancades, persianes obertes, calaixos empolsats...
cortines de fum a sofàs incandescents.
Cotxes estavellats a les parets d'una casa de luxe plena de vicis que no són a l'abast de tothom.
Com sempre els teus poemes m'ensenyen el camí correcte, gràcies.
Una abraçada ben literària... i real!!
Valoració mitja: 10
