Portes i finestres.

Un relat de: Eriverd
Hi ha portes per travessar-les,
però què fosques ja es clouen.
I al temps es veuen finestres
on anar a volar quan s´obren.

I vides, que tallen camins
de sortides, prou que corren!
I penyals d'on mirar els buits
tan altius com són, que ensorren.

Com rieres d´un destí
que en perill sembla que ens volen.
Deixant per sempre endur-nos
alhora que xisclant ens mormolen.

Hi ha també irascibles veus de vents
que pregunten quan bramulen!
Són desitjos que ressonen amatents
quan porucs de pors, tremolen.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: