portells al no res

Un relat de: Urkc-Eduard



A mesura que passa el temps

La saviesa esdevé sola

Espero i esguardo


Tots els secrets
s'obren a cada moment
la recança indeleble
esdevé fútil i insensòria

El deperir es mostra com un nou portell
La terra cada cop és més meva

Estim cada cop més aquell moment

Fugisser que s'esfilagarsa silent

Ja no sóc jo.

Sóc l'univers i la terra

Déu és el meu petit infant

que s'afalaga i em somriu

es mofa escarnint els enuigs 


D'aquell va temporal pas

que ja és un tot etern universal

Comentaris

  • Un plaer[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 18-12-2019 | Valoració: 5

    Tot un plaer, Perla de Vellut sentir els afalacs musicals d'un mestre com tu.

  • Etern universal.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-12-2019 | Valoració: 10

    Interprete aquest relat com a una poesia "espritual", doncs sempre tindràs aqueixa sensació de que els secrets s'obriguen a un món que no saps on pot estar l'eterna bondat. Me l'ha llegit dues vegades i m'ha agradat molt, Urkc-Eduard.
    Gràcies per compartir les teues vivències, que són precioses.
    Salutacions.
    Perla de vellut