por

m'ha agradat el poema...curtet i amb les paraules justes per expressar la por que sentim quan compartim la vida amb algú...
felicitats!1 uns versos molt ben trobats!!!
Per cert, com es diu el grup???
Salut i revolta!
Sílvia

La part més dolenta de l'amor intens, és la por de perdre'l, crec que deu venir innat en la pròpia naturalesa de l'ésser humà.
Quan estimes amb el cor a la mà i sent aquesta mena d'unió que fa esclatar tants sentiments, una ombra freda molt endins dels subconscient ens crida a cau d'orella, això es pot acabar, tanta màgia no pot estar eterna.
Molts cops tenim por de la por de ser massa feliços.
La llum i les ombres, formen part d'un tot, difícil deslligar les unes de les altres.
M'agrada molt el poema, intens i enamorat, sentiments i sensacions a flor de pell!

Una abraçada!

no s'ha de tenir por, però, la tenim. Aquestes sensacions i emocions que ens envolten, mmm, delocioses, excitants, mmm, que no comprenem i que no sabem si seran correspostes, mmm, ens provoquen neguit, mmm, però ens fan sentir vius, o no?

És un poema tendre, dolç, mmm, amb un final realment preciós, "tu, i jo, .. un." Em recorda la frase que ara no recordo de qui: "El jo implica un tu".

Al seus peus, fill de les ombres. (si puc un dia aniré a escoltar-los)

dificil dir.-ne algo! amb el teu relat ho dius tot! tinc la pell de gallina despres de llegir-lo! FELICITATS! Espero que aquesta unió final la puguis sentir algun dia... per sempre!

Crec que en aquests relat, molta gent ens sentim identificats.
La por es una sensació estranya, que ens fa sentir insegurs dels nostres actes el no saber que es el que ens podem trobar, pro tambe sabem que aixó forma part de la vida..
Una abraçada.

És maquisim!Feia temps que no et comentava...aix!
M'ha encantat!Que macu i la fusió del final tremenda!
Escolta ITACA et té dedicat un poema...^^
està molt currat noi!M'encanta!