Cercador
Por
Un relat de: ninona- Compartir:
Avança ineludiblement.
El seu triomf és indefugible.
No hi ha res a fer.
Va guanyant terreny, inexorable.
Retalla distàncies, immutable.
Com un rèptil -vil i mesquí-
s'apodera de mi.
Com un cuc,
em corca per dins.
Progressa lentament,
sense treva ni descans.
Em rosega les entranyes,
em devora els sentits,
em trepana els nervis,
... m'invalida.
Socors! Ajudeu-me!
On sou?
Silenci.
Les cames rígides,
ja no tinc peus.
Braços i mans innerts.
El cor batega accelerat.
El coll -tens i encarcarat-
barra el pas de l'aire.
Els pulmons no funcionen.
No puc respirar!
Voldria plantar-li cara,
però no puc.
Dilapido les meves opcions
garratibat de pànic
davant el perill imminent.
Però el perill ...
sóc jo mateix.
Tinc tanta por ...
S ocors! Ajudeu-me!
O n sou?
S ilenci.
Fa tanta por,
la por.
Angoixa.
Comentaris
-
...[Ofensiu]Manel Mula Ferrer | 14-11-2008
Bon poema
-
uhmm..[Ofensiu]Lliri | 07-09-2007 | Valoració: 10
He vist el títol del poema i no he dubtat en clicar. Potser pq el que sento ara es precisament això, por.
Molt ben descrit, molt ben transmesa aquesta sensació que a vegades ens devora per dins!
Et continuaré llegint, bien sûr.
Cuida't
Lídia -
La nostre enemiga[Ofensiu]Naiade | 20-10-2006 | Valoració: 10
Molt ben descrita aquesta por, , que sovint ens frena i desencadena angoixes i ansietats,que tan ens fan patir, i tan bé retrates.
Animem-nos a plantar-li cara.
Et seguiré llegint.
Naiade
-
...[Ofensiu]indefinida | 20-10-2006 | Valoració: 10
Por a la por... M'ha agradat! És una d'aquelles sensacions que sovint tens i que has sabut expressar molt bé.
Et continuaré llegint -
Quanta raó![Ofensiu]rialla | 15-09-2006
Quanta raó que es respira en aquest poema. La por, una simple paraula que fa tremolar tot el cos.
-
Un poema profund i sense massa guarniments...[Ofensiu]ROSASP | 17-06-2006
És difícil no sentir-se implicat en aquest crit de SOS...
Uns versos molt originals, amb una estructura lleugera i alhora enormement contundent.
Quantes veus criden aquest missatge? La por es disfressa d'incomptables sentiments i sensacions. Moltes vegades no té forma concreta, és una por abstracta i genèrica...
L'angoixa va tan unida a la por! ofega, empresona, ens omple d'impotència, immobilitza l'intent de fer una nova passa.
I el més trist, real i cruel de tot és que aquest crit d'auxili és en va, fins que no es pot mirar als ulls esglaiadors d'allò que ens subjuga i ens controla...
Un poema valent, que gosa parlar i reconéixer la naturalesa de la por en essència.
Petons!
Valoració mitja: 10
l´Autor
58 Relats
229 Comentaris
131869 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 1964. Volia investigar i fer grans descobriments, i vaig estudiar Bioquímica, però després de moltes voltes he acabat fent projectes informàtics, una feina que m'agrada.De sempre m'ha apassionat llegir i escriure. Un dia vaig descobrir aquesta web a través d'un bon amic que hi escrivia, i des d'aleshores m'hi passo quan puc.
Va haver un temps que participava en els reptes (aleshores nomès hi havia el clàssic) i era gairebé addictiu, però ara m'és gairebé impossible.
Darrerament m'he aficionat al niporepte, però només hi participo de tant en tant.
També em trobareu al bloc Univers madur.
Passeu-vos, comenteu i no dubteu a criticar: és la millor manera de millorar.
Per qualsevol cosa que vulgueu, m'agradarà tenir notícies vostres ...
ninona1206[arrova]gmail[punt]com
Per si us fan servei, algunes eines i enllaços útils