Cercador
Por.
Un relat de: Bernat JPor d’esmerçar-me tant en transformar el què i els qui m’envolten, que al final m’oblidi de transformar-me a mi mateix.
Por d’escriure, de llegir, massa o massa poc. Por de no fer-ho.
Por de voler viure, jo, tantes coses, que m’acabi oblidant dels altres. Por de no ser prou fidel, por de voler un reconeixement, por...
Por de cercar i no trobar. Por de buscar massa el fi i oblidar-me del mitjà per aconseguir-lo.
Por de la tendresa, por de l’amor, por del desig, por d’estimar, por de mi.
Angoixa per tanta por i por de l’angoixa. Por de la por.
Por del passat , por del present, por del futur.
Por de perdre la por. Por de que creixi. Por de perdre el sentit de les coses, por de desitjar un sentit a tot. Por de saber i d’ignorar. Molta por.
Por de moure’m, por d’estancar-me. Por de marxar i por de quedar-me.
Por de ser massa crític i de no ser-ho gens.
Por de viure i por de morir.
Paradoxal por, i tanmateix, por de la paradoxa.
Por de tenir masses opcions i no saber triar. O de no tenir-ne, en realitat, però també de perdre-les.
Por de decidir, no per mi, sinó pels altres.
Por d’estar sempre intentant complir, por de no fer-ho; por d’aprendre i desaprendre. I de desaprendre a aprendre.
Por de la bellesa i de la seva lletjor.
Por de no voler, por de no poder, por d’estar massa viu, o massa poc. Por de pregar massa i por de combregar. Por de voler convergir i que això ens separi.
Por de veure-hi clar, por de ser cec. Por de voler ser un model, i no ser-ho.
Però... què faríem sense la por? Tinc por de creure i, tot i així, crec en la por. La por em fa avançar i tot i així retrocedeixo.
Sí, decideixo amb por, i retrocedeixo a l’origen. Al punt de la primera concepció. Sí, percebo que tinc concepció. Por de ser el primer o l’últim en fer-ho.
Por, diríem, de seguir avançant, o de trigar massa en avançar.
Què seríem sense la por?
Por de ser humà, i de perdre la humanitat. Por de no existir i de creure que existeixo.
Existiria sense por? No.
Por de respondre amb un sí.
Por de crear, por de destruir; i por, en definitiva, de destruir la por per crear més por.
Comentaris
-
Equilibrar la por[Ofensiu]Mena Guiga | 22-02-2013
La por és també aquella sensació animal d'haver d'estar a l'aguait quan teníem depredadors i vivíem en el medi amb pocs medis. Aquella por que tenim en el dins més dins i que a vegades ens fa desconfiar, que a vegades ens fa lluitar, que té força si la sabem fer servir d'impuls contra ella mateixa i que si ho fem a la inversa la nodrim massa i ja vénen amiguetes seves com la tristesa, la depressió, la timidesa, etc. Sobretot els etcèteres, tant etcèteres ells.
Escrius molt bé i t'animo a no aparcar-ho massa. Sense por. L'equilibri (lluita constant) és una balança molt maca de material senyor que hi té el gaudi de la vida i l'esforç i que la suma hauria de ser sempre la felicitat, en tants per cent diferents, és clar, però vivim per ser feliços i estimar i vivim per estar sols amb nosaltres mateixos i per estar amb els altres, per buscar gent afí i per estar bé amb la no afí i en fi que quin rotllasso.
Hhe. Tinc un fill de la teva edat que estudia a Girona i que també fa Cau i toca el digeridú. Escrivia molt bé i a l'escola sempre aconseguia per Sant Jordi el primer premi, però li feia vergonya 'destacar'. No és el mot, el mot és SER. Perquè algú va dir -i té ra- que 'cadascú ha vingut al món a marcar una diferència' (si pot ser que no faci mal, of course) i blablablabla i blablabla.
Total: que no es poden anar a fer kilòmetres sota la pluja d'un 22 de febrer o les elucubracions s'estoven i el dinar s'endarrereix.
Per molts anys i per poca por de la que no toca i per molta por de la que sí toca.
Mena -
Dos PORs en poc temps[Ofensiu]Jaumedelleida | 21-02-2013 | Valoració: 9
Com podràs haver vist, sembla com si el teu relat hagi estat una resposta al meu darrer, que sortí poc abans que el teu amb el mateix títol i només amb el . (punt) de diferència. De fet me l'amplies i jo el resumeixo potser massa.
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
17 Relats
60 Comentaris
21996 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40
Biografia:
Quan vaig entrar en aquest petit univers que és el relatsencatala.cat tenia 17 anys. Vaig escriure força, i vaig publicar bastant. Ara, més de deu anys més tard, només entro de de tant en tant a somiar com quan en tenia 17.Últims relats de l'autor
- Por.
- L'Home Anònim
- Existeix un lloc que no existeix
- De petits...
- La fortuita trobada de A i B
- L'esclau
- In memoriam Salvador Puig Antich (2 de Març de 1974)
- Desaparèixer, com un fantasma, i posar-nos límits.
- La nit més llarga, més fosca; la nit en que va néixer Jesús
- Cròniques (marcianes?)
- Capítol 5 (Júlia)
- Capítol 4 (Júlia)
- Capítol 3 (Júlia)
- Capítol 2 (Júlia)
- Capítol 1 (Júlia)