POR

Un relat de: mariamarti
A vegades després d'una bona patacada decideixes protegir-te i intentar per uns moment ser feliç de nou. Defenses firmament aquesta idea i de cop apareix algú que tira l’objectiu per terra, et fa tornar els nervis a la boca de l'estomac i els somriures lleugers. Sense que tu ho esperis t'agafa desprevinguda i un dia sense més ni menys amb una paraula, et posa la pell de gallina i fa aparèixer de nou, la por. Que sense obeir a cap mena de lògica ha esborrat el teu somriure. tornes a agafar el camí sense saber on anar, continues caminant al teu ritme, però sense voler-ho, t'han tornat a canviar, a fer mal.

Portes dies apagada, mirant enrere i endavant. pensant, somrient forçadament, dormint una mica menys per les nits, intentant lluitar, i veus que no te'n surts. Passes uns dies més indiferents, distants i fins i tot freds dels d’abans ,han alçat la barrera, escut en mà i llança a l'altre, estàs preparada per atacar, per morir matant, però elles mes fortes i grans et fan un “tocat i enfonsat” Ni, un gest, ni un somriure, ni una abraçada o una paraula perduda en l'esperança, fruit de la casualitat, fa que te'n adonis que has de tirar endavant, creus que no pots, les paraules i el menyspreu fan massa mal, et sents intimidada, totes contra una, totes a per tu.

et sents tan ridícula , sents que t’han desil•lusionat tant, que tot pot desaparèixer en tancar els ulls, tot allò amb què has somiat i tot allò pel que has lluitat, que només esperes seure al menjador i cridar als pallassos, perquè vinguin, perquè et facin riure, perquè egoistament sentis que no ets la única a qui li han fet mal avui, tot i que sentis que t’han guanyat, que has perdut la lletra del paper al mig de l'escenari, tot i que sentis que has naufragat, que estàs arribant a un port que potser no és el teu i que quan hi arribis potser i trobes la pau, o potser ja ha desplegat les veles i se n'ha anat mar enllà
La gent et diu “ si et fa això serà per enveja” en això, discrepes. Creus que realment té por. Por d'arriscar-ho tot, de jugar-s’ho ho tot en una sola carta, de perdre. Te por a donar la cara, de donar la mà i deixar que algú la porti, de tancar els ulls i deixar que passi, el que hagi de passar, i por de sentir dins el seu cor les paraules justes, por d'algunes sensacions que van per separat i no pot controlar, te por de somiar i que mai es converteixi en realitat, por d'esperar algú que mai vindrà cap a ella , sobretot te por d'estimar, i de que li facin mal,

Cert és, que t’ha canviat gràcies a ella,quan sempre havies parlat,calles. Quan sempre defensaves la pau,lluites. Quan sempre reies,plores. Quan sempre t’havia promès ser forta,falles. Quan sempre havies intentat tenir el pols ferm i fer els passos convençuts de tu mateixa,et fallen les cames..Quan sempre t’aixecaves,restes quieta... I al cap i a la fi, ha valgut la pena canviar tot això per una persona?! Per pura por? No.

Així doncs a partir d’avui, venceràs la por i t’ arriscaràs,no deixaràs que t’enfonsin mes, per molt que no surti bé, sempre es molt millor jugar-s'ho tot per tot, perquè almenys ho hauràs intentat, i estimar sempre ajuda a tirar endavant, per molt mal que et facin, per moltes que siguin, per molt que se’t mofin o per molt que continuïs només somiant i esperant aquí asseguda en un sofà, per sempre. Saps que has guanyat perquè tens a les teves mans l’espasa més gran; la Felicitat.

Comentaris

  • Cal ser forta...[Ofensiu]
    natasha | 13-03-2011

    ... vèncer la por i ser capaç de rebre un "no" que demà haurà significat lliço i qui sap si s'haurà transformat en un "SI!!".
    Sense por a la por...endavant!!!!

  • Viure amb por,[Ofensiu]
    free sound | 13-03-2011 | Valoració: 10

    no és la solució.
    Potser estimar i arriscar,
    és el que dóna vida
    per poder caminar.
    Cal seguir somiant,
    lluitant,...i mai perdre les ganes
    de seguir endavant.
    Felicitats!!!

l´Autor

mariamarti

1 Relats

2 Comentaris

787 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor