Po(r) e(r)ma

Les teves comèdies deuen ser sublims! Perquè aquest poema és realment genial.
Imatges i més imatges...

Buf! No et sabria dir per què però aquest poema em té obsessionada (bé, no tot el dia, només quan et clico). Més d'un cop te l'he volgut comentar però no tinc paraules. Avui no sé què et diré, o si et diré el què et vull dir, però aquí estic.
No és un poema fàcil. Ni pel poeta ni pel lector!(auxili!). És un poema on cada lector hi ha de posar tot el seu bagatge, pensar, pensar i pensar i...o deixar-ho córrer o emocionar-se o...
Cada nova lectura hi veig més idees, més imatges, més genialitat.
No sé ni si l'he entés o si l'he entés a la meva manera i ja està bé, o si l'he entés més que tu (amb perdó!, je,je).
Ja ho sabia jo que et diria coses sense dir-te res...
La guerra, la injustícia, la mort, la soledat, els innocents. Com un món inhabitat. Negre dia.

quina alegria tu! Es q escrius cada cosa. I com vull ser sincer, ets millor en la comèdia q en la poesia. Encara q el poema està bé, o fas millor amb el q ja he dit abans.