Cercador
Por de canvis
Un relat de: Carolina Achilles- Compartir:
Em sento, sense sentir, tota abrasada
En el rigorós foc que em dóna alé;
O el mal que em consumeix em sosté,
O bé que m'entreté i em té cuidada,
Camino sense moure'm, parlo callada,
el que més de prop veig se m'ausenta,
I el que estic sense veure m'atormenta;
Me'n alegro de veure'm atormentada,
Ploro en el mateix punt en el que ric,
El més gran risc m'anima a la confiança,
Del que menys s'espera n'estic certa.
Però, si de confiada desconfio,
És perquè en la por de canvis,
Em perdo dins meu com en un desert.
Comentaris
-
M'agrada el que ens expliques[Ofensiu]Bruixot | 18-01-2006
doncs sovint tinc aquesta sensació. M'agrada molt quan dius:
Camino sense moure'm, parlo callada,
en quatre paraules descrius una sensació tant coneguda...
Tens, però, algún problema amb les paraules. La rima, per exemple: alè i sosté (clar que tu el poses amb l'accent al revés...).
Ah, i m'agrada l'estrofa final:
Però, si de confiada desconfio,
És perquè en la por de canvis,
Em perdo dins meu com en un desert.
(tot i que jo potser hauria posat "com al desert", per una qüestió de ritme... no de contingut (clar que es discutible si el ritme i la rima és tant important com el contigut).
Et seguiré llegint (qui avisa no és traïdor).
Bruixot -
Molt, molt, maco![Ofensiu]cassigall blau | 18-01-2006
Et seguire llegint!
pere
