Por a quan no sou vosaltres

Un relat de: filladelvent

Tinc por
Una por que se'm cala als ossos
Com el vent fred d'agost.

Ploro xisclant
I és per què odio als fantasmes
Que et persegueixen a tu -a mi-.

Els atrapo
De tant en tant, sempre fent-me la víctima
I al final, sempre plorant.

De por
Ploro de por a trobar-vos
Quan ja no sou vosaltres, ben bojos.

Us odio
Per què porteu imprès el missatge
De la vida que em destrueix.

Comentaris

  • De la por[Ofensiu]
    angie | 26-01-2006

    has desengrunat sentiments i els has enfilat per l'espiral de l'angoixa i del no poder-se'n desfer.
    Trobo que és un reconéixer les pròpies febleses, encara que potser no ho encerto...

    Un beset en verset,

    angie

  • i mira[Ofensiu]

    la meva interpretació tira cap a la descripció d'una destrucció interna q tal vegada no té res a veure amb le q tu pretens presentar en aquest poema...però per això mateix t'escric, per aquesta universalitat, per tot allò que m'ha fet recordar q sentia quan els veia passar i ara des d'aqui enfora no anyor gens ni mica, aquella pena de sombra q duien arrossegant...
    Però bé d'entre tots els camins que hi ha per triar, algú s'ha d'errar per mostrar als altres que no és l'adequat.
    Besads!

  • Por a quan no sou vosaltres[Ofensiu]
    George Brown | 26-01-2006

    filladelvent

    Carai quin poema, l'he hagut de llegir diverses vegades...

    ... m'ha sobtat molt el camí que segueix el poema, el pas de la ‘por' al ‘odi'. He de reconèixer també, que em costa entendre l'últim paràgraf, no l'acabo de situar.

    Però bé, intentaré explicar-te (a la meva manera) el que m'ha transmès el poema:

    "Por a quan no sou vosaltres"

    ... el títol ja ens indica a qui va dirigit el poema, a ‘vosaltres', persones properes.

    "Tinc por
    Una por que se'm cala als ossos
    Com el vent fred d'agost."


    ... primer ens situem, introducció, ‘por'... però no una por superficial, una por tonta, sinó tot el contrari, una por molt intensa, una por que surt de dins i que no es pot evitar.

    "Ploro xisclant
    I és per què odio als fantasmes
    Que et persegueixen a tu -a mi-."


    ... una por que comporta tristesa, pena i dolor. Por als fantasmes, als vostres fantasmes... el record de vosaltres ara que no hi sou. ‘Odi' a aquests records, però no pel fet de no voler recordar, odi als record perquè ja només son records. (no acabo d'entendre aquest ‘a tu'... sempre i quan des del meu punt de vista, la meva interpretació... estic convençut que té la seva raó de ser. Podria ser una mena de ‘duplicitat personal'? m'explico, l'autora és mira des de fora, és a dir, es dirigeix a ella mateixa, parla amb ella mateixa)

    "Els atrapo
    De tant en tant, sempre fent-me la víctima
    I al final, sempre plorant."


    ... a vegades, aconsegueix encara la por, parlar amb els fantasmes, aquests ‘vosaltres' que ja no hi son, recriminant-los la seva marxa, malgrat saber que ells no ho volien... i per acabar, nostàlgia, pena i dolor.

    "De por
    Ploro de por a trobar-vos
    Quan ja no sou vosaltres, ben bojos."


    ... (aquest és, per mi, el punt àlgid del poema)... ‘vosaltres' ja no son qui eren, físicament ho son, però el seu cap ja no hi és (entenc aquest ‘bojos' com a qualsevol mena de demència).

    Us odio
    Per què porteu imprès el missatge
    De la vida que em destrueix.


    ... per finalitzar... el pas definitiu de la ‘por' al ‘odi', l'odi d'observar la crueltat de l'existència, de comprovar com es destrueix l'ànima de la persona sense ser capaç d'evitar-ho...odi... por de que jo també acabi els meus dies així.


    M'ha agradat molt el poema, transmet perfectament aquest sentiment d'impotència davant la demència, que balla entre la por i l'odi.

    una abraçada,
    GB.

    PD: gràcies per l'últim comentari (Àgam)... m'hauria agradat fer-te un parell de contra-comentaris, però he vist que no tens mail, no passa res, ja memoritzaré el que voldria dir-te, i si ens veiem en una propera trobada, ja ho comentarem.

  • Et comprenc[Ofensiu]
    Núria Niubó | 23-08-2005 | Valoració: 7

    Sí, et comprenc ,perquè aquests pensaments també els tinc jo de vegades, però, vull dir-te que sempre son ells, només que estan canviant o , han canviat , pero encara que tinguin moments dolents, só n ells, aquelles a qui estimaves i encara estimes més ara i per aixó el fa tan mal . Fes una rialla perquè ells la necessiten i tú també. T'envio una abraçada ben forta . Endavant !!

  • una esquizofrènia angoixant[Ofensiu]
    quetzcoatl | 16-08-2005 | Valoració: 10

    Espero que tot i tenir un mal dia no sigui per a tant.

    Es curiós com podem senti des de sentiments i sensacions tan agradables fins a coses que esqueixen l'ànima, oi?
    Però l'equilibri és possible. I si podem equilibrar-ho cap a la positivitat, millor encara!

    Has expressat molt bé el dolor, la por i l'angoixa en aquests versos.

    Felicitats i una abraçada ben gran!

    m