Cercador
Por a l'incògnit
Un relat de: elenam- Compartir:
Em trobo asseguda en mig d'una esfera immensa i sovint sento por, por, silenci i solitud, però no una por concreta i mesurada, sinó una por al no saber, al que vindrà i al que encara no ha existit, sento un tremolor i un rosec que s'em fica a dins i em xucla, esgarrifances i batecs al cor. Algunes vegades m'he imaginat moments que no existeixen i angoixosos sentiments que em recorren el cos i me'l deixen glaçat, aquesta por ens envaeix i ens petrifica, en alguns moments bloqueja els nostres pensaments.
Sempre aquesta por a l'incògnit, al qué passarà?, veure-hi més enllà dels nostres ulls sense saber que ens depara el futur, travessar fronteres sense saber, al silenci d'un buit immens. Por a travessar l'esfera, aquest misteri infinit que em persegueix com una ombra de dia i de nit.
Comentaris
-
les pors...[Ofensiu]joandemataro | 29-01-2012 | Valoració: 10
tots en tenim, cal mirar-les cara a cara i conèixer-les bé, no amagar-les... escrivint sovint també en fem fora algunes
gràcies denou elena per compartir
abraçades
joan -
El futur aquesta incògnita, aquesta incertesa...[Ofensiu]Núria Niubó | 29-01-2012
Ara hi ha una pluja de consells en tots els medis informatius, de llibres d’autoestima, pps., de frases de grans personatges... I la veritat és que quan els llegeixes et fan sentir bé i reflexiones, tenen raó, et dius, cal viure el moment, l’instant, Carpe Diem!
Però sempre hi ha un moment que asseguda al centre de la teva vida, t’amagues amb el cap entre les mans i aquella frisança d’incertesa fa por, i la ment et pregunta i no tens resposta, llavors no serveixen de res ni consells, ni llibres. Però jo, amb els anys he aprés que aquest instants de pors amagades duren poc, cal deixar-los passar, com un nuvolot i tornar a gaudir del cel blau i seré.
Gràcies per les teves paraules, reflexionar ajudar a entendre’ns interiorment.
Una càlida abraçada,
Núria
-
Bu![Ofensiu]Pau Mora | 29-01-2012
Tenir por està bé
Tenir por a l'incògnita és el més normal del mon. Si no tinguessim por a lo desconegut seríem uns folls. Però fer-ne un gra massa pot ser malaltís. La única manera de vèncer la por "al que vindrà" és sabent què passarà. I la majoria de coses les sabem per intuitius càlculs de probabilitats del que ja coneixem.
L'altre sistema és pensar en altres coses o cantar.
I com a relat, de fet està força bé. -
Vèncer les pors![Ofensiu]free sound | 17-01-2012 | Valoració: 10
No tenir por al temps, a sentir,
a viure...
La vida és, passa,...i cal viure.
El què passarà és el menys important,
l'avui...com aquell tresor més valuós.
Bonic camí!!! Feia dies que no et veia per aquí.
Res es congela, tot torna a agafar vida!!
