Carrers de la memòria / Por a la veritat

CARRERS DE LA MEMÒRIA

Em poso a caminar pels carrers de la memòria,
nomès et trobo a tu, nomès trobo l'angoixa de dir-te que t'estimu més que res en aquest món. Diràs que estic boja per sentir un amor tant fort, diràs que estic boja quan et digui que quan em dones la mà em sento alliberada de qualsevol mal, alliberada de la força de l'odi, alliberada d'un món irreal, intentant d'imaginar un somriure en el teu mirall. Capbusso ma mirada en un pou de sentiments, nomès veig una esperança, una entre els teus cabells

_____________________________________________________

POR A LA VERITAT

La por em xiuxiueixa a l'orella, el vent fa que senti el fred ardent. Perquè et va passar a tu, maleït, perquè no em va passar a mi. No et veig però encara sento el teu cabell i les meves llàgrimes recorren les meves galtes un instant més. Sempre que recordo aquell dia penso en perquè no hi vaig poder fer res, penso que perquè no et vaig poder salvar d'aquest infern que avui t'omple de sang, d'aquest infern que m'ha marcat el destí, un destí tan cruel. Vull que sàpigues que encara t'estimu tot i que no et puc veure no tocar. Sempre estaras amb mi, oi? com la por i el dolor.