Cercador
Por a demà
Un relat de: Aletheia- Compartir:
Tinc por. Molta por.
Em fa por avançar, i no moure'm. Pateixo pel que els ulls em mostren, i per molt que els cridi "mentiders, mentiders...!", segueixen fent-me espectadora d'un Show que jo no he escollit. No puc negar l'evidència.
Res del que ve, és el que vull que vingui. Els últims en passar per aquest camí, l'han destrossat. Jo ja no hi puc avançar. Ningú avança, ningú posa les pedres al seu lloc. És incòmode pensar que el camí ja no és el que era, a ningú li preocupa com s'ho faràn els propers en passar per aquí.
Tinc por. Molta por.
Al final, ens anirem tots a pastar fang. Ens hem carregat el camí, i la mare Terra ja no ens tolera cap gràcia més.
Comentaris
-
...Bé.[Ofensiu]jos monts | 03-12-2009
No siguis tan pessimista.
Llegeix al meu relat "Hem perdut el vol? I veuràs com tot es pot arreglar, posem confiança en lo perdut per poder-lo arrangar.
-
Tràgic[Ofensiu]Dida | 19-11-2009
Molta tragedia en el teu text, espero que estiguis be i que vegis q tot passa i q tot tornarà a rependre el camí q et pertoca, a lo millor serà un de nou, pero molt millor del q tenies.
Ànims!!!
Dida