POQUES METZINES NO MATEN

Un relat de: montserrat vilaró berenguer

La Florentina va quedar una mica estranyada quan el seu home Saturni li va dir .
-Noia si vols avui et faré el dinar m´entres tu vas a comprfar al super.
La Florentina una dona de mitjana edat no va dir res, no fos cas que despertes la bèstia que tenia amagada al seu interior l´home i va respondre.
-Val d´acord doncs tu mateix, em fas un gran favor així aniré una mica més descansada, no saps com t´ho agraeixo.

La Florentina és una dona de mitjana edat curada d´espants, ja que a la seva vida n´ha tingut uns quants amb el Saturni, mal caràcter una mica gelos i malpensat. Però la Florentina somriu encara i pensa que la vida és bonica de viure i quan passa per la porta de casa seva sempre fa un gran sospir d´alleujament. Pensa una estona que estaré una mica tranquil·la. No demana gaire la Florentina, no.

Després de comprar i omplir el carro quasi fins a vessar , va haver de fer mans i mànigues perquè la compra la pogués encabir amb el Peugeot , al final ho va aconseguir i sols va haver de posar al seient de l'acompanyant un pac d'ampolles d´aigua de Viladrau i sis ampolles de llet Nostre.

Anava més o menys contenta cap a casa. Ella es una somia truites i el bosc que ha vist milers de vegades , per ella sempre sembla ser nou car el fita m´entres condueix per l´estreta carretera de poble no gaire transitada. Es anima candida la dona!

Un cop a casa després de descarregar al garatge i carregada com una burra amb una nevera portàtil on hi portava lluç, pollastre i verdures congelades al costat de un paquet de glaçons, car el seu home deia que en la mitja hora de camí es podrien malmetre. Ella també hi va posar una capsa de gelat, el fill venia a dinar i li agradava molt.

Hola Saturni va dir, carai quina bona flaire que fa tot , va fer ella.

-Si va dir en Saturni traien les ulleres i plega'n un llibre de cuina que tenia davant seu. L'home assegut a la taula el llegia.

-I que has cuinat'?, va dir, m´entres omplia nevera i congelador.

-Doncs mira noia avui una mica complicat, he fet una mena de pastis amb carn picada patates i una mica de crema de llet. Ara està al forn que també hi he posat formatge per gratinar.

De sobte la Florentina va tenir com un ensurt, ella no tenia crema de llet, inclús avui n´havia comprat i es va dir d'on havia tret l´esmentada el Saturni i li va preguntar.

-Saturni, ja has trobat els ingredients?
-Si dona tots, per cert la crema de llet ja he vist que estava començada.
-Llavors sí que va tenir un esglai la bona dona. Va mirar a les escombraries i va veure a sobre de tot el potet de llet de gat semblant al que feien servir de crema de llet.

El potet de llet de gat que ella donava al gatet petit anomenat Cat, que havia perdut la mare i ella alletava amb un biberó. No va dir res , temia la fúria del marit, inclús en dinar li va alabar al marit el bon gust del pastís de carn i patates .

Es va dir que si el gat no es moria, tampoc ho farien ells i va pensar que com deia la seva àvia. POQUES METZINES NO MATEN

L´endemà ni ella ni el Saturni no van pas emmalaltir, estaven com de costum i el gos que s´havia acabat el pastís, car el Saturni li havia donat, tampoc , tots estaven ben sans.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 14-09-2017 | Valoració: 10

    Com sempre ric, això és important avui en dia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

288 Relats

887 Comentaris

122580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.