Pop a gos; conill a gos

Era agost. Al gos per fi li van treure el vestidet de llana d'alpaca que li havien fet portar expressament del Perú més andí. La Florència i en Venezi, els seus amos, n'estaven tant, del chiuaua, en Kurti, bestiola menuda i tremolosa, centre d'afalacs i carícies! La parella de jubilats n'estava molt i més en no tenir descendència: el gosset esdevenia fill, nét i besnét.

-Kurti, bufó, anem a comprar!

La Florència havia ben trigat a adonar-se que l'hivern criava malves. Sense la robeta, l'animal encara es mostrava més poca cosa, però no s'asfixiava. Abans de sortir, la dona va treure menjar del congelador: un pop oportunament adquirit feia uns mesos, una ganga, que prepararia amb patatones. Li vingué una necessitat i pujà a la cambra de bany. En Kurti saltà dalt d'una cadireta per tafanejar aquella cosa: era un monticle musculós amb cràters arreu, una lluna rara? Se sentiren uns retrunys: la dona al bàter, defecant els espinacs amb panses i pinyons del sopar del dia anterior. Indagar si van ser el desencadenant que va fer parlar l'octòpode va esdevenir secundari per al gos, que va fer un bon bot quan se li adreçà movent els tentacles morts. Res d'il·lusió òptica, comprovà en Kurti fent que els ulls grans i expressius que el caracteritzaven encara sobresortissin més.

-T'equivoques, no tinc res de lluna. Són ventoses. Sóc un pop bo, a més. Bo fins a un grau. Tintaria aquest lloc on som, ho convertiria en tenebra.

-Ets el dinar de la Florència i en Venezi!

-No ets ningú per dir-ho, merdeta amb potes! Uf, perdona! Sóc un bon pop. AL fons marí mai vaig ser problemàtic, al contrari. Abraçava qui necessités força, protecció.Una gamba moribunda va fer el traspàs acompanyada del meu caliu. Un tauró desarrelat i psicòpata va fugir dels meus cops de puny que el van tustar inesperadament, camuflat entre algues. Així vaig salvar una munió de rogers. És clar que l'esqual em va fer pena...això compta. Sóc un bon pop.

-La bondat teva, doncs, els provarà a la Florència i en Venezi quan et mengin, oi?

Que curt que era en Kurti recordant la realitat! El pop no respongué. S'havia esvaït la màgia de la parla i de la mobilitat. Era un cadàver. La dona tornava a ser a la cuina. Posà la corretja a l'adorada mascota, agafà el carretó de la compra i es calçà les sandàlies de mudar i les ulleres marca Soledat Solana i se'n van anar. Un tentacle invisible del pop s'havia adossat al cul de la senyora.

En Kurti va fer el recorregut habitual pels comerços sense esma, per inèrcia. La Florència no ho notà, ocupada en ventar-se amb el pai-pai que el seu marit en deia api-api i encara, mentre no anés a més. De cop es preocupà per la temperatura corporal del mimat ca, a qui calia refrescar. Van entrar en un basar oriental amb el propòsit d'adquirir una pinça-ventiladoret que funcionava amb piles. Va enganxar-li al collar, va prémer un botó, el de potència màxima, i el pèl color falb de l'animal aviat s'eriçà i no se li endugué el cervell perquè abaixà les orelles i perquè el tentacle del pop col·laborà activant la marxa mínima.

A la darrera parada, la carnisseria, plena a vessar en hora punta un dissabte al matí, la Florència va treure-li l'aparatet a en Kurti sense adonar-se de res. Allà dins l'aire condicionat ja feia la feina. Va posar-se el gosset sota un braç per tal que tanta clienta -sobretot- no el trepitgés, alhora que el situava just davant per davant del mostrador, que el va atraure. Un malson macabre, era el que hi havia rere el vidre? Observà aquella massacre, aquell trossejament esgarrifós. Notà uns calfreds: el pànic que les cèl·lules de tots aquells sers sacrificats conservaven, en rebia les vibracions.

-La morbositat t'agrada? T'és espectacle, ésser afavorit?

Aquella veu de retret ho va repetir uns quants cops i en Kurdi anava notant com aquell antre de mala mort es difuminava. Restaven l'exconill, que continuava parlant-li, i ell. L'aspecte del rosegador, preparat per al consum, feia angúnia.

-Mira'm! Semblo un monstre que els monstres apanyen. Sense pell. Les meves simpàtiques orelles llargues, escapçades. Aquí, en aquesta safata de pórex blanca, ben col·locadet, bona presència per al desig del paladar. A les potes no hi tinc acabament, mutilades. Així exposat, de perfil, el meu ull sense llum esdevé una mena de botó que ja no està cosit enlloc. Trec la llengua del darrer alè que em serveix ara per fer burla al tirà que m'estirà la vida, que em tirà la vida, que ens trià sense contemplacions a tants tants tants.Compta milions i no acabaràs mai.

De cop, aquella pobra bèstia aniquilada, experimentà un alleujament. En Kurti s'adonà que somreia. El tentacle immaterial del bon pop l'estava acaronant, ho podia veure.

-S'ha marejat, massa temps esperant el nostre torn!

La Florència despertava el chiuaua, que girà el caparró, però eren fora de l'establiment. Volia dir alguna cosa al conill, alhora que necessitava amagar-se, avergonyit de ser un privilegiat.

-L'humà i l'especisme. La tràgica cadena alimentària-ploraven les veus del pop i del conill -moltíssimes més, concentrades en ells.

En Kurti no desvariejava. Gossos fantasma, d'ultratomba, se li aparegueren, li transmeteren patiments, crueltat...li van comunicar que en un altre lloc d'aquell infern -o món- també li podia haver tocat.

El gosset deixà de ser feliç, s'anà aprimant, quedà com paper de fumar. Fins fer el decés, d'un atac d'ànima. Surà en l'infinit, es sumà als esperits silents, innocents, vulnerables víctimes de les contínues atrocitats. Amor i eternitat es fusionaven.