Cercador

Llista categories

POMES VERMELLES

Un relat de: aurora marco arbonés

POMES VERMELLES

Avui he polit les pomes vermelles,
com feia la mare.
M’ha sorprès el gest:
el mateix drap blanc,
la mateixa traça per treure del fruit
el mòrbid color
amb que seduïa la bruixa madrastra.
Ho feia la mare
per ornar el fruiter amb un toc de llum.
I avui ho he fet jo,
sense pensar, d’esma.
I ella no hi és.

Pensem que han marxat,
els nostres vellets.
Pensem que estan lluny,
gairebé oblidats
però, tot de sobte, immortals reviuen
en els nostres fets, les nostres paraules,
les mil i una anècdotes que expliquem als fills,
el peculiar mode de desplaçar el cos,
de moure les mans, de tocar el cabell...

Avui he polit les pomes vermelles,
com feia la mare,
amb el mateix gest, el mateix delit.

Comentaris

Afegir comentari

El cor del record[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 01-04-2015 | Valoració: 10
El bon regust d'aquell record de l'ésser estimat, com viu dins nostre! Ahir mateix vaig passar per davant de casa l'àvia, morta fa vint-i-cinc anys i aquell edifici és ara un hotel. M'agradaria passar-hi una altra nit. Una forta abraçada.

Aleix
Permanencia.[Ofensiu]
Jordi Abellán Deu | 30-03-2015 | Valoració: 10
Mai abandonem del tot aquest món. Al menys mentre un record resti a la memòria d'algú amb el que ens hem creuat a la vida.

I el cas dels pares és més que un creuament, oi Aurora? No sols són els gens també la imatge de quan ens acotxaven i ens acariciaven els cabells.

Fantàsitc, com ens tens acostumats.

Jordi
Oh![Ofensiu]
Núria Niubó | 21-03-2015 | Valoració: 10

Saps que jo faig el mateix, com ho feia la meva mare també?

Quina delicia de poema! És, talment com un brunzit lent i regalat de paraules que nèixen en el blanc paper.

D'un acte senzill que omple de sentiments i d'enyorances dolces les imatges guardades en la ment ens regales aquests poema.

Gràcies Aurora!

Una abraçada
Nuria
No sé si l’encertaré pas...[Ofensiu]
Joan Gausachs i Marí | 19-03-2015 | Valoració: 10
No sé si l’encertaré pas dient que m’agrada aquest poema. He dit en tantes ocasions que no hi entenc un borrall en poesia... Però tu, Aurora i d’altres que ara no anomeno, teniu la virtut de fer-la per ami entenedora.
Repeteixo, m’ha agradat i força!
—Joan—
...[Ofensiu]
Josep Ventura | 18-03-2015
Moltíssimes gracies!!!
Diuen[Ofensiu]
Nonna_Carme | 18-03-2015
que una persona no és morta del tot mentre sigui recordada per la gent que l'estimava.
Un relat preciós, benvolguda Aurora.
Petonets.
L'avia[Ofensiu]
Josep Ventura | 17-03-2015 | Valoració: 10

posava pomes a la calaixera, encara puc sentir aquell dolç aroma de la seua roba
El sentits ens tornen records.
M’encanta.

Valoració mitja: 10

l´Autor

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251297 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits

Biografia:

Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >