Pom

- Passa bonic...

Recordo que tenia un vestit de seda blanca, tan blanc com les plomes d'una cigonya... Era amable, refinada, i caritativa...

En aquells temps, jo només era un marrec que petejava els carrers a la recerca d'uns cabals necessaris per subsistir, en una ciutat en què no sabies, a què t'enfrontaries l'endemà.

-Passa bonic, estaràs esgotat de tant treballar.

Vaig entrar a la seva mansió... ''Run rabbit run'' Sonava al tocadiscos, i a mesura que més avançava, més corria aquell conill...

-Vols beure alguna cosa? Estaràs assedegat de la calor que fa.
-Gràcies.

Amb un somriure va donar-me un got de llimonada, que vaig acabar sense donar les gràcies.

-He de moure uns mobles, podria ajudar-me un noiet fort com tu?
- És clar!

Vaig dir amb un somriure infantil.
Em va conduir a l'habitació del pis superior, però abans d'entrar, em vaig adonar, que el conill del tocadiscos havia deixat de córrer, deixant pas a Bobby Darin, un ''Dream Lover'' que es feia notar en l'aroma de l'època.

Davant de la porta, aquella dona em va dir...

-Entrem?

Bobby Darin es repetia al tocadiscos, l'agulla havia saltat, i jo, amb onze anys, em preguntava que fer... Si prestar la meva ajuda... Si travessar aquella porta...

La dona em va mirar amb un somriure amistós, i jo, espantat, vaig sortir corre'ns escales avall.
Una vegada al carrer, tot un conjunt de policies, amb força i rapidesa, van a entrar a la casa d'aquella dona refinada, i la van treure, golejada i amb manilles ben posades.

Des de l'altra punta del carrer, va llençar-me un petó amistós.

Els policies parlaven d'assassinat, de nens morts...

Una banyera plena de sang va ser baixada per quatre oficials condecorats... L'inspector no sabia que dir, ni que pensar...

Aquella habitació... D'aquell barri... D'aquell temps... Va ser el reflex d'un pensament... D'una vida...

He intentat més d'una vegada entrar en aquella habitació, enfrontar-me a l'obscuritat de la ignorància, de la incertesa... Davant d'aquella porta... D'aquell pom...

El podré obrir?