Polvet ràpid

-Au va, que em moro de ganes. Afanya't a treure't les calces que no aguanto més. Mira-te-la, oi que fa goig? Au vinga noia, que aquesta barra està duríssima i roent, goita-la, fixa't com la premo i la sacsejo. És a punt de caramel. Hòstia tia, que cada vegada em tiba més, que tinc el capullot ben morat. Mira'l, mira-t'el. Au va, que ara sabràs el què és follar de veritat.
La Júlia es espatarrada, amb el cul damunt la taula del despatx, sense calces, amb la faldilla arremangada, excitadíssima davant d'aquell fenòmen sexual, i disposada a fotre un polvet amb el seu company de feina, aprofitant que els altres han sortit a buscar uns cafetons i uns croissants per esmorzar.
En Martí, lluint una trempada com n'hi ha poques, s'agafa el membre amb una mà, l'encara cap al cony, i tot just quan es disposa a endinsar-s'hi, sent un formigueig per tot el cos, prem amb força la titola, nota unes tremolors curtes i seguides a la mà, i veu com surten disparades pel capoll totes les esperances i els desitjos de fotre un polvet amb la Júlia.
-Hòstia!!
-Aixó dic jo, hòstia!! Que m'has pringat tota la panxa y la faldilla!!
-Ho sento, no ho entenc..... perdona'm.....
-Deixa-ho correr maco. No t'hi escarrassis.