Cercador
Pols
Un relat de: Alex Roa- Compartir:
Només és pols
La paraula que esgrimeixo.
Pols, sobre la mà,
Com sorra d’un rellotge
Que cau sense remei.
I me’n penedeixo.
Hauria de brillar,
Hauria de moure els motors,
De fer acte la paraula,
Aquesta que tan sols
És pols.
Per què parlar tant,
Si després sols sóc.
Existir no és sinó un miracle
Que fins ara tinc en deshonor.
He de polsar més fort;
Paraula, brilla!
Brilla per tots,
i que il•luminis els ulls
dels més cecs i morts,
que guiïs els perduts,
que fonguis els cors.
Fon el meu, paraula,
En pols.
No esdevinguis
El que faig de tu,
Vers buit, paraula minsa,
Alè coix.
No em deixis
Seguir fent de tu
La paraula de pols,
La sorra dels mots.
Comentaris
-
Genial[Ofensiu]Anna Kt | 25-05-2014 | Valoració: 10
M'ha encantat! Sobretot els últims versos:
No em deixis
Seguir fent de tu
La paraula de pols,
La sorra dels mots.
És fantàstic!
No deixis d'escriure! Li dònes un punt molt interessant, peculiar i personal als teus escrits!
-
Sublim.[Ofensiu]Sol_ixent | 22-05-2014 | Valoració: 10
M'he quedat parada al llegir-lo, és dels de més qualitat que he llegit últimament per aquests móns :)
Em quedo amb els versos:
"Per què parlar tant,
Si després sols sóc"
Ens llegim!
Sol_ixent -
La poesia...[Ofensiu]AVERROIS | 22-05-2014 | Valoració: 10
...surt del cor, no n'hi ha de bona ni de dolenta, tan sols paraules que vibren diferents segons qui les llegeix.
Una abraçada.
Valoració mitja: 10
