Pols sobre pols

Un relat de: Renée Vivien

Ara que no hi ets, transito per un camí d'ombres i de silenci. Qui podia imaginar aquest enyor pervers de la carn? Només un cos entre tants éssers és massa ínfim per produir aquest dolor endins, aquesta fiblada que es va enquistant en el pensament. I no voldria pensar-te mai més, no voldria saber-te, ni recordar el teu somriure. Pols sobre pols, i el vent que tot s'ho emporta.




Renée Vivien

Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    Sol_ixent | 18-05-2014 | Valoració: 10

    A mida que he anat llegint el relat he tingut la sensació de que has escrit moltes frases de molts relats que jo tinc penjats, com una mena de "mix", saps? Una sensació una mica estranya, però alhora agradable :) Confesso la meva predilecció per aquests relats melancòlics, breus i tenyits de romanticisme.

    Continuaré llegint-te... ha estat un plaer!

    Sol_ixent

l´Autor

Foto de perfil de Renée Vivien

Renée Vivien

16 Relats

39 Comentaris

21097 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
"I ara véns, i em retornen els mots
com un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant."

Maria Mercè Marçal