Pols de silenci.

Un relat de: -

Retinc les paraules
amb les mans, amb por
d'esclafar-les,
i les sento cruixir.
Ja no són tendres.

Tot i així,
encara les vull.
Les cobejo àvidament,
angoixada
de no sentir-ne més.

Però el vent,
que furiós s'escola
entre els meus dits,
me n'arravata
uns cremallots...

I se'ls enduu
enmig d'una rialla
perversa.

S'esmicolen,
i no puc fer-hi res.
Es desfan,
es desintegren
completament ...

Es polvoritzen,
davant del meus ulls
horroritzats.

Em miro les mans
i només hi veig
pols de silenci.
I sento l'eco
del seu crit.

M'esgarrifo de fred.
Quanta buidor
amagaven.
No. No vull
cedir-me al pànic.

Pots entendre el
meu desemparament.
Saps que
aquesta serenor
és fingida.

Digues-me
el que necessito.
Mira'm.

L'esforç per no plorar
és tan intens
que em mareja.
Tu, que somnies...
Ajuda'm.

Mou els llavis
i dóna'm
paraules noves.





Comentaris

  • F. Escandell | 04-10-2009 | Valoració: 10

    Les paraules sempre ens acompanyen en els mans moments... Però i si les paraules es trenquen?
    M'ha agradat molt aquest relat, i el trob molt interessant.

    Una besada!

  • Molt aconseguit[Ofensiu]
    Naiade | 28-08-2009 | Valoració: 10

    Un poema ple de sentiment, on descrius la pèrdua no desitjada, intentant retenir cada petit moment, cada petit record, sense poder aconseguir-ho, i és fa la pols del silenci, dura de suportar. Deixa'l anar, deixa'l fugir, plora si et cal i espera com molt bé dius paraules noves que omplin el buit.
    Una forta abraçada

  • On és la tendresa ?[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-07-2009 | Valoració: 10

    M'agradat el teu relat.
    La tendresa no és en les paraules. Opino.
    És en cada moment que la persona aporta la tendresa i per això les paraules sonen a noves.

  • Bell poema![Ofensiu]
    brins | 28-07-2009 | Valoració: 10

    S´esmicolen, en un principi, les paraules que es volen retenir, tot i no ser tendres, i dol el fet que puguin ser oblidades... perquè encara les estimem i necessitem, però el prec final de paraules noves, expressa que encara hi ha un fil d´esperança que emplena l´esperit.

    Una abraçada,

    Pilar

  • sentiments que s' esvaiexen [Ofensiu]
    Avet_blau | 22-07-2009 | Valoració: 10

    Excel·lent valoració de la pèrdua de un sentiment, d' un amor, que s'esmicola,
    entre dits que no poden retenir-lo;
    i malgrat lluitar amb paraules,
    que no poden omplir el buit,
    ni l' eco del passat,
    ni els sentiment, que esmicolats, fugen,
    i s' esvaeixen.


    Avet

  • un poema [Ofensiu]
    ANEROL | 22-07-2009 | Valoració: 10

    personal. Una demanda d'ajuda, versos sincers de sentiments que cremen. I molt més, que no en se explicar. M'agrada molt

  • El silenci de la pols.[Ofensiu]
    onatge | 12-07-2009 | Valoració: 10

    Un poema ple de pols, de silenci de viure, de paraules que de vegades ens semblen caducades o esgotades... I com tu molt bé dius, necessites noves paraules per fer vàlid el diàleg de viure. De vegades només les paraules ens calmen la ferida de viure.

    Salut.
    onatge

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de -

-

73 Relats

288 Comentaris

64510 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
No hi ha volta enrere.
No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...

(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).


Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:

derosella@gmail.com