Policromia

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio

POLICROMIA


La setmana vinent serà el meu aniversari: Cinquanta anys, cinquanta pigues. Però no unes pigues qualsevol, eh? Unes senyores pigues, com si foren taques. Curiós, veritat? No sé si és herència genètica, però crec que no perquè no tinc cap referència familiar al respecte. Jo mateix no en vaig ser conscient fins als 10 anys i perquè aquell any em va eixir la piga a la cara. Aleshores me n'adoní també de les altres 9, en llocs diferents del cos... i cadascuna d'un color.

Ma mare em va portar al metge preocupada, però aquest, després de múltiples proves, conclogué que tot i la singularitat de l'assumpte no era perillós per a mi, ni s'encomanava. Allò, deixant a banda el vessant tranquil·litzador, no pogué solucionar el fracàs escolar d'aquell any. Ja sabem com som de cruels la canalla. No obstant això, amb el temps, la fase de diana de burles per “raret” donà pas a la curiositat, i el fet de ser diferent em va proporcionar una popularitat i un magnetisme que encara hui conserve.

Cada any un color o tonalitat, i cada any també un lloc del cos diferent. Tenia bons amics, però no cal dir com atreia les xiques, encuriosides per comptar-les i amb el dubte de saber si alguna d'elles coronaria el meu sexe. Si algú té curiositat, ja us dic que fins ara no.

Doncs això, que la setmana que ve serà el meu aniversari: 50 anys dona per a moltes pigues arreu del cos. Però escolta, podeu creure que estic nerviós per descobrir quin serà el nou lloc i color? La meua parella també, i de tant en tant em mira el “paquet“ somrient. Crec que li fa goig pensar que potser enguany sí.


Manuel Pérez Alegre

Comentaris

  • Pigues [Ofensiu]
    Magdala | 21-03-2020

    Molt original, m agrada. I qué bona la incertessa d on sortirà la propera.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: