LLuna/Pol

Em sento destrossada, ahir t'en vas anar , no se perquè però m'has deixat.Em sento buida...pensar que dins meu tenia una criatura i que ja no hi es em desgarra.
I tot va ser tan ràpid...jo estava molt espantada, no sabia que passava , només sabia que algo no anava bé.
I les raons de tot plegat confuses , no se si va ser inviable , si va ser culpa meva per no menjar si va ser per una radiografia o pel meu estat d'ansietat...
Realment no em consola res , ara que mica en mica tot estava millorant , tot s'ensorra.
Tampoc se que hagués fet amb un nadó ara , però era el somni de la meva vida i tindrà que esperar.
Potser ha sigut un favor que m'ha fet la vida però és molt dur tenir que passar per tot això.
I ara penso en si hagués sapigut que estava en estat , i si m'hagués cuidat i si...massa condicionants.
A la meva ment només passen imatges dels pocs mesos que has estat amb mi , i recordo la setmana passada quan vaig plorar al veure un part i inconscientment m'acaronava la panxa.
La culpabilitat em persegueix , i tot ho tinc que portar en silenci , si ho sapiguessin a casa...no ho vull imaginar...suposo que serà un secret de per vida entre tu i jo.I ara toca fer-me la forta i dissimular el meu estat de tristor.
La vida et dona regals i a vegades t'els treu i a mi m'ha tocat viure-ho ara.Potser no era el moment adient i jo no estava preparada...
Em bull el cap després d'aquesta matinada horrible , i jo que pensava que el malestar eren els nervis i era una personeta minúscula que va decicir marxar.
Però encara que ja no et tingui i encara que mai vegi la teva carona , mai m'oblidaré de tu.T'ESTIMO