Pol , ens fem grans

Un relat de: pirineu * laia*

Pol, ens fem grans


Es dissabte la meva mare i el meu pare han decidit anar a Caldes de Montbui a passar el cap de setmana . Allà viu la meva tieta , el meu tiet i el meu cosí pol. Al arribar ens hem instal·lat. Més tard el pol i jo ens hem quedat sols a casa . Semblava que mai arribaria però em començat a recordar tots els moments que em passat . El pol ha començat parlant sobre Formentera , uns 10 anys enrera. Ha dit que allà estiuejàvem junts i que ens banyàvem a una cala . Jo he continuat recordant quan van comprar una casa a la
" Glorieta " un poble prop de Tàrrega , on anàvem cada cap de setmana i els estius junts . Li he refrescat la memòria dient-li que en aquell Poblet hi havia una colla de nens : la Marta, en Marc i en Joan Carles . Li he recordat que cada dia agafàvem la bici i anàvem a les muntanyes que hi havia a prop del poble i teníem una cabanya i que un dia vam celebrar l'aniversari de la Marta , vam brenar allà . Ella es va quedar bocabadada no s'esperava que li féssim aquesta sorpresa , es va posar molt contenta . En pol m'ha tallat dient-me que un dia pel matí vam decidir anar a buscar mores amb pijama , quina idea més boja ! vam agafar la bici i vam anar a buscar-ne pocs minuts al sortir de casa es va posar a ploure , ens vam immutar . Ens estàvem divertint agafant mores i res no ens ho podia espatllar .
_ Quan tornàvem cap a casa m'estaves parlant i vas continuar pedalejant fins que vas veure que no et contestava , mentre jo estava metres enrera al terra , et vas girar i ens vam posar a riure !
_ I recordes de la teva primera novia Mònica ?
_ Oi tan! Com em va fer patir aquella bordegassa !
_ Lo millor eren les xarles per la nit fins a la matinada
_ I les passejades pel bosc !
Ens vam posar a riure . En el fons sabia que pensava igual que jo , ens negavem a admetreu que ens estàvem fent grans, així que vam continuar la nostre xerrada.
Vaig continuar , li vaig dir si recordava aquell dia " dels polls i puces " . Em va dir que com volia que no es recordes .
Un dia de no sol la Jana , la gossa del pol li vam trobar una puça . El Pol de nou em va tallar i va voler ser el narrador d'aquella aventura
_ si, i el teu pare i el meu corrents al poble del costat per xampús anti-polls pel cap . Nosaltres dos no ens negàvem a estar sense fer res , així que ens vam inventar una cançó en honor aquells bitxos que probablement tindríem pel cap .
_ i aquella foto que ens vam fer tots amb el cap ensabonat i unes bosses ?
_ Es veritat ! encara la guardo - va dir.
Recordo un dia al meu poble a Segur de Calafell que vam anar amb les bicis i vam creuar la via del tren i vam anar al MC Donals a comprar un cucurutxo vam aparcar les bicis al costat , jo estava d'esquenes i quan ens vam seure a la taula amb els gelats vas cridar " laia, les bicis " . Et vas posar a riure , a mi se'm va caure el gelat de l'ensurt , em vaig enfadar i vaig marxar. Vaig arribar al portal de casa . Més tard vaig veure que arribaves amb la roda de la bici petada i amb un cucurutxo desfent-se a la teva mà . Me'l vas donar . De que se'm cau una llàgrima del que havies fet , t'havies punxat la roda i tot hi així em duies un gelat
Tots dos ens vam posar a riure jo li vaig dir que ell tenia molta mala sort.
Vaig treure el tema de les colònies d'estiu a l'esplai , unes colònies que es fan cada any a l'esplai i que es passen 10 meravellosos dies en una casa de colònies . Vaig admetre que sinó arriba a ser per ell no hauria anat , ell i la meva altre cosina van ser els que em van empènyer a provar-ho . Jo em negava i van ser tan pesats fins que van aconseguir que hi anés.
Sincerament van ser els millors dies de la meva vida . Al cap de 2 anys en pol es va canviar de casa i se'n va anar a viure a caldes . Van deixar la glorieta
A caldes hi tenia ràbia , no volia que substituís la glorieta . Més tard vaig comprendre que això no passaria va arribar l'estiu del 2005 . Vam anar de colònies a Ogassa. El que més m'agradava de les colònies era que el pol i jo disfrutávem al màxim i que rèiem a explotar . Van ser inoblidables . El pol em va tallar com sempre i em va dir:
_ ja t'has oblidat de les colònies del 2004 a Camelot ? Sempre em quedarà la imatge de una nit jugant a " polis i cacos " tu , en Nèstor i jo vam anar corrents per amagar-nos i jo era el 1º i no vaig veure una pujada i vaig caurem de cap al terra i tu em vas dir " pol , estàs bé? " i vas caure al meu costat i desprès en Nèstor va caure també
_ ja ens veus tots 3 en fila al terra rient com bojos !
Va haver una petita pausa . En pol va trencar el silenci
_ Recordes el dia de reis ? - em va dir
_ I tant! Vam descobrir qui eren els reis mags , plorant com bojos fins que vam fer el típic " portazo" i vam reflexionar a l'habitació
_ si! I recordo que vam arribar a la conclusió que els reis eren els pares i que ho havien fet per seguir una tradició .
_ I vam anar al menjador i els vam dir que sentíem haver-nos posat així
_ si Laia , però recordo que l'únic que no enteníem era que no podia ser mentida perquè per la tele arribaven els reis d'orient amb vaixell i no podia ser mentida .
_ jo des de aquell dia no he deixat de creure amb els reis mags .
_ Ni jo! Laia , molta part de la meva vida estàs tu. M'has fet riure molt i encara m'ho passo molt bé amb tu , però que ens passa? , que fem aquí enlloc de jugar com abans ?
_ Pol , ENS FEM GRANS
_ això es dolent ? - em va dir
_ No hi ha res més sa que fer-se gran .
Desprès d'aquestes paraules se'ns ha caigut una llàgrima i ens hem abraçat molt dolçament.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

pirineu * laia*

4 Relats

3 Comentaris

2986 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00