Dos reptes seguits: 244 /ENGANYS/ (prosa) i 245 - per acabar i no presentat -/ MAR ENDINS / (poesia)

ENGANYS

Ni pensar-ho! Ni per un moment m'ho hagués imaginat! No mai de la vida! Sospitar de la meua dona, després de quaranta anys de casat i coneixent-la quasi com la mare que la va parir!... És un dir! Però que s'escau en aquestes circumstàncies.
Si no hagués estat per aquella burilla! Una burilla trobada per un casual vora la pica d'escurar, amb l'empremta d'un carmí de llavis ben visible, d'un color encés vermell. De sol de Carib, o de turista anglesa de quatre dies estesa a la sorra de qualsevol platja de la mar nostra.
No mai de la vida! Ni per un moment se m'hagués passat per la imaginació. Ara, després de quasi cinquanta anys de coneixença, lesbiana? Perquè... amb el repartidor de butà, val! Tot és qüestió d'acostumar-se a l'excés de literatura que n'ha fet ús,... i als fets. Amb l'electricista, també! Que si l'escala, que si posa-me-la més amunt, que apropa'm la pereta.. que si està fluixa...que ara l'encenc... I amb el cobrador del segur, que de ben segur que aquest també se l'ha passada per la pedra! Però amb la veïna del costat de casa? Si té un"pandero"!!!... I unes "dallonses"!!! I ara, que està estenent la roba a la finestra d'enfront, estratega, li faig un cop de colze a la parenta:
- Collons, la veïneta! Està que bada!
-Tu, com sempre! Veus dos globus i...
-Res, res!- Una pausa i passe directament a l'atac.- Escolta, la burilla ...
-Burilla, has dit? Quina? Deixant-les pertot arreu, tu....-sap que la millor defensa és un bon atac.
-Res, res!... Una que m'havia semblat tenia empremtes amb tonalitats que no utilitzes...
-I ara! Què vols dir amb això de "no utilitze"? Voldràs controlar-me els pintallavis?
Va ser una intuïció. La porta que em va obrir una certesa, després de quaranta anys de casats, sense cap protesta per la meua part, ni que fos amb el butaner, l'electricista, el cobrador dels segurs, el venedor d'enciclopèdies,... Sense cap protesta per la meua part.
Avui l'he descoberta! Disfressada, enganxada a un joc eròtic d'ordinador. Redimonis banyuts! Enganyar-me, a mi, amb una màquina!!!

*********


MAR ENDINS
"Tot era aparellat, així naus com galees,
com altres vexells"
MUNTANER (‘Crònica')


La llum somorta del crepuscle
allunyarà el navili
mar endins, fora riba.

Uns llavis delerosos
enfullant-se en els cossos
llogaters de desitjos
salparan ver l'horitzó.
Ens amararem de blau de mar.

Escoltarem, ben aviat,
els grinyolants batecs
servits per carcanada.
El blau d'aigua ferida
per la quilla
serà testic i còmplice.

Fins els crancs tindran notícia
de l'oreig que ens omplia
als sons de les onades,
als silencis dels llavis
als esguards de la lluna.

Amb mans ben netes:
tremoloses fulles
per mars d'escuma.

I com retruny, desig
aquest meu, dintre l'ànima!

El vaixell, una illa de gaubança
amb fons de lapislàtzuli


Mar endins! Fonent les aigües
que ens calmen records llunyans,
oblidats de la memòria.
A popa, tot un gavell d'escumes
airejant-nos la mar neta;
tot un vol de gavines
seguint i resseguint la singladura.

Mar endins! Sense importar-nos
gens ni port ni vent.
Ni mestral ni garbí,
ni xaloc ni llebeig;
ni tan sols tramuntana.
A l'aventura!

Com fer l'amor a la mar
amb la Mar.
Amb un bocí de cel,
amb un racó de tu,
amb qualsevol albada
de la immensa mar nostra.

Mar endins! Endins la Mar!
Amb pal ferm, una nova envestida.
Com la proa fenent l'aigua:
ferma; amunt, avall, endins!
Ben endins el cos d'aquella amada:
com el vaixell amb la mar.