Poesia per abans d'anar a dormir (69-70 Final)

Un relat de: Daniel N.

Poesia per abans d'anar a dormir


69

Només veritats les nostres
tot ha estat un encert
res no ha estat seriós
no hi ha de què amoïnar-se

Retornem a la normalitat
a la vida corrent
a les ocupacions habituals
res no ha passat

I només en esperit ens hem transportat
als abismes dels que no volíem saber-ne / res
ni dels que volíem comptar
encara alguns greuges despunten

Volen imposar-se a la tranquil·litat
de l'obra consumada

No els deixarem fer tranquil·lament
no tindrem per ells perdó

Fora les culpes inquietes
la serenitat és inviolable

No hi ha res de pertorbable
en unes paraules maques

Dites potser a deshonra
de cervells ensucrats
melindrosos i dolços
que volen ser parells
al final

És el final, no hi ha res
res més per ara
seguirem amb d'altres històries
o eren histèries?

El temperament perfumat
serà la nostra guia

El gaudi pausat i cerebral
el deixem pels analistes

No hi ha res de vergonyós en recapitular
quan les idees són fèrtils
les marrades productives
i hi ha esperits que comprenguin

Sabem potser que hi ha de més?
Que podria ser cabdal?
A on arriben els pedals?
No sabem gaire encara

No tenim certeses encara
només el vent de cara
la relaxació monumental
d'una obra potser faraònica
de la raó i el sentiment
q'ens porta a dilucidar
el que hi ha de veritat en la por

Res més substancial q'el record
res més ingràvid que la paciència
ingràvida a tots els planetes
lleugera com un desig

Carnal potser, desfermat
segur que complaent
amb les nostres pràctiques obscenes

Les que porten al mesurament
a la paraula justa
no hi ha ganes de pensar
ni es vol trobar un encert

Ni hi ha sensacions disperses
ni hi ha res comparable
a la dolça són de la primera tarda

Res atribuïble al pànic
ni a la mala consciència

No tens raons amagades
potser no sabràs expressar-les

No tens esperits bellugadissos
ni paranys amagats a l'ànima

Ets perfectament normal i previsible
no tens els cabells recargolats
ni tens el clatell ferit
ni els peus adolorits

I amb la calma preciosa
segueixes estimant el dia
i segueixes observant l'albada
que se t'escapa sovint
amb els ulls encara mandrosos
no la pots subjectar amb la mà

I tens el sarró ben buit
tan buit com quan començares

Has caçat algunes idees
i d'altres les has deixat escapar
perquè no hi desídia en el teu camí

No tens prepotència subtil
ni tens indiferència feridora
no tenim perquè tornar al mateix
tot ha quedat enrera

Nosaltres sabem d'algunes veritats
les tenim en companyia

Notem que ja tenim poques forces
que no volem caminar per ací

Potser en un altre moment
serem veritablement lliures

Potser amb una altra companyia
podrem escriure un epíleg complagut

En un altre moment mirarem
amb esguard desconfiat
i
sabrem que no hi ha solfa
ni bon acompanyament

Tindrem la llibertat cansada
l'esperit llibertí
l'ànima seca

Podrem aspirar a un futur
q'ens podrem construir
un futur a mida

Tindrem encara explicacions
per transmetre als iniciats
en la ciència del perdó

De la qual no sabem res
no posseïm aquest do

No podrem insuflar
el temor a les ànimes bondadoses
amb paraules malèvoles
triades amb intenció

Ni hi haurà un temps
que no sigui d'emplenament

Ni serà possible captivar
amb la mirada els successos
q'ens han de doblegar

Els moments tràgics que defugim
els que controlen la vida
els que fan miserable el retret

Tens encara per dir
aquelles acaballes raonables

I amb quina forma subtil
no pressuposares el neguit
al somriure aliè

Res no podia comparar-se aleshores
a la tensa espera que gaudies

Ni podia haver efemèrides
en res palpable entorn teu

Teníem de ben segur la paraula
l'esperit crític inflamat
la pugna inherent al suplici
el tenim a tocar

I no poguérem però
adscriure-li un significat

No poguérem però
discernir-li un futur

Només la fugida ens esperonà
a retractar-nos d'alguns actes
que per coneguts i rebutjats

Aspiraven potser a la glòria?
D'un moment nostre?
Sense respostes t'esmunys
entre rius de flames

I aspires a condonar
el deute dels pobres
el patiment dels qui pateixen
la pobresa dels endeutats
la poca moral dels endeutadors

No hi haurà divisòries
línies en la teva història

Tindrem plegats el just senderi
de pensar en harmonia
amb els fets naturals i artificials

Han estat creats per nosaltres
som el seu objectiu últim
tenim una raó de fer i de ser

Res no pot desplaçar-nos
estem aquí per romandre-hi

Res no ens atribuirà la falta
d'un altre que s'escapa

La falta queda i l'autor fuig
sentim la fredor de la nit
i l'escalfor de la matinada

Que ja es prepara
per sumir-se en un oblit
la normalitat és nostra
el sentiment ha estat reconduït

No tindrem queixes amargues
no podrem ja mai més disfressar-nos
emular-nos o copiar-nos

Tindrem l'esperit seré
els llavis prims
els ulls humits
tindrem la boca seca

I res no podrà oposar-s'hi
al sentiment corprenedor
sobrecollidor de l'abisme

Ja s'ha tancat el forat
ja no hi raja la nostra sang
ja res no ens pertorba

Hem arribat a la calma
la paciència i el bon humor

Tot plegat era una facècia
una rebequeria i un enuig

El seny s'ha imposat a la rauxa
i com a vencedor explica
les raons de callar

Perquè ja no hi ha paraules
ja no hi ha comparacions
ja no hi ha metàfores
ni hi ha res complet

Ni hi ha energia
ni hi ha empenta
ni hi ha esma
només un final merescut

La temptació llaminera
explica el perquè del glorieig
amb que vols llorejar-te
tempteig d'infinit
per la teva ombra
transita el pensament



70

Finalització pesant
de les paraules dites

La brevetat espanta
la feixuguesa corprèn

No hi haurà descans
ni hi haurà joia

per gaudir d'un instant
que fa nosa

No tindrem possibilitats
de referir-nos al punt

De no retorn de les idees
sense el qual existir

Es fa difícil i traïdor
amb l'esperit renovat

Amb noves decències
escenificades amb plaer

Per tant resumir
es condona el deute

Les paraules miserables
tornen amb puixança

I no hi ha res que aclapari
més que la sensació

La qual expressa el neguit
indispensable per respirar

El maldecap defuig
la propietat lànguida

I res no podrà aturar-nos
en una funció primera

De recuperar l'oblit
de la seva gastada memòria

Anem al futur
amb esperança nova

Pensem el passat
amb les mateixes paraules

No hi ha res que s'escapi
del sentit prudent

de tenir resplendent
la fortalesa intacta

Els nostres patrimonis
dispersos i afamats

poden potser procurar
per les nostres ànimes

Fem un instant de glòria
deixem gaudir el sentiment

Juguem amb ferocitat
expressem sense temor

No hi ha ja cap dolor
que pugui ferir-nos el cor

Ni l'ànima



Fi de Poesia per abans d'anar a dormir
6 de desembre del 2007



Comentaris

  • Doncs jo...[Ofensiu]
    onatge | 27-12-2009 | Valoració: 10

    Et felicito i t'animo a escriure abans d'anar a dormir...

    Salut.
    onatge

  • Gràcies maca[Ofensiu]
    Daniel N. | 29-10-2008

    Però no t'emprenyis, a més, trobo que el comentari està ben trobat i no el penso esborrar (i sóc conscient que la poesia per abans d'anar a dormir és una mica infumable) T'he de confessar que escric per teràpia principalment, i em va força bé. Ara, que la gent és impacient i no vol empassar-se totxos ja ho se, que hi farem. Només que a mi no m'agraden els "canapès" literaris o les "píndoles" poètiques.

    Salut i endavant les atxes...

    PD: Et recomano el bloc que he començat (l'enllaç és a la biografia), aquí si que hi ha canapès i píndoles, n'escric una cada dia, a part d'aforismes.

  • No estic d'acord amb l'anterior comentari[Ofensiu]
    casperdut | 28-10-2008 | Valoració: 10

    Et seré sincera, el trobe massa llarg per a penjar en internet ( em resulta difícl mantindre la concentració durant tant de temps en l'ordinador ). Això al meu gust, fa que perda un poc l'encant.
    De tota manera, no crec que es meresca menys d'un 5, per la qual cosa et pose un deu i canviem eixa estúpida nota que t'ha posat. No pares mai d'escriure!

  • Veste'n a dormir[Ofensiu]
    jordicatalacatala | 26-10-2008 | Valoració: 1

    Val més que te'n vagis a dormir sense escriure cap més poesia.
    Tots hi sortirem guanyant.

Valoració mitja: 7

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Daniel N.

375 Relats

87 Comentaris

226129 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Tinc aquesta mena de bloc

Espero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.