Cercador
Poesia per abans d'anar a dormir (69-70 Final)
Un relat de: Daniel N.- Compartir:
Poesia per abans d'anar a dormir
69
Només veritats les nostres
tot ha estat un encert
res no ha estat seriós
no hi ha de què amoïnar-se
Retornem a la normalitat
a la vida corrent
a les ocupacions habituals
res no ha passat
I només en esperit ens hem transportat
als abismes dels que no volíem saber-ne / res
ni dels que volíem comptar
encara alguns greuges despunten
Volen imposar-se a la tranquil·litat
de l'obra consumada
No els deixarem fer tranquil·lament
no tindrem per ells perdó
Fora les culpes inquietes
la serenitat és inviolable
No hi ha res de pertorbable
en unes paraules maques
Dites potser a deshonra
de cervells ensucrats
melindrosos i dolços
que volen ser parells
al final
És el final, no hi ha res
res més per ara
seguirem amb d'altres històries
o eren histèries?
El temperament perfumat
serà la nostra guia
El gaudi pausat i cerebral
el deixem pels analistes
No hi ha res de vergonyós en recapitular
quan les idees són fèrtils
les marrades productives
i hi ha esperits que comprenguin
Sabem potser que hi ha de més?
Que podria ser cabdal?
A on arriben els pedals?
No sabem gaire encara
No tenim certeses encara
només el vent de cara
la relaxació monumental
d'una obra potser faraònica
de la raó i el sentiment
q'ens porta a dilucidar
el que hi ha de veritat en la por
Res més substancial q'el record
res més ingràvid que la paciència
ingràvida a tots els planetes
lleugera com un desig
Carnal potser, desfermat
segur que complaent
amb les nostres pràctiques obscenes
Les que porten al mesurament
a la paraula justa
no hi ha ganes de pensar
ni es vol trobar un encert
Ni hi ha sensacions disperses
ni hi ha res comparable
a la dolça són de la primera tarda
Res atribuïble al pànic
ni a la mala consciència
No tens raons amagades
potser no sabràs expressar-les
No tens esperits bellugadissos
ni paranys amagats a l'ànima
Ets perfectament normal i previsible
no tens els cabells recargolats
ni tens el clatell ferit
ni els peus adolorits
I amb la calma preciosa
segueixes estimant el dia
i segueixes observant l'albada
que se t'escapa sovint
amb els ulls encara mandrosos
no la pots subjectar amb la mà
I tens el sarró ben buit
tan buit com quan començares
Has caçat algunes idees
i d'altres les has deixat escapar
perquè no hi desídia en el teu camí
No tens prepotència subtil
ni tens indiferència feridora
no tenim perquè tornar al mateix
tot ha quedat enrera
Nosaltres sabem d'algunes veritats
les tenim en companyia
Notem que ja tenim poques forces
que no volem caminar per ací
Potser en un altre moment
serem veritablement lliures
Potser amb una altra companyia
podrem escriure un epíleg complagut
En un altre moment mirarem
amb esguard desconfiat
i
sabrem que no hi ha solfa
ni bon acompanyament
Tindrem la llibertat cansada
l'esperit llibertí
l'ànima seca
Podrem aspirar a un futur
q'ens podrem construir
un futur a mida
Tindrem encara explicacions
per transmetre als iniciats
en la ciència del perdó
De la qual no sabem res
no posseïm aquest do
No podrem insuflar
el temor a les ànimes bondadoses
amb paraules malèvoles
triades amb intenció
Ni hi haurà un temps
que no sigui d'emplenament
Ni serà possible captivar
amb la mirada els successos
q'ens han de doblegar
Els moments tràgics que defugim
els que controlen la vida
els que fan miserable el retret
Tens encara per dir
aquelles acaballes raonables
I amb quina forma subtil
no pressuposares el neguit
al somriure aliè
Res no podia comparar-se aleshores
a la tensa espera que gaudies
Ni podia haver efemèrides
en res palpable entorn teu
Teníem de ben segur la paraula
l'esperit crític inflamat
la pugna inherent al suplici
el tenim a tocar
I no poguérem però
adscriure-li un significat
No poguérem però
discernir-li un futur
Només la fugida ens esperonà
a retractar-nos d'alguns actes
que per coneguts i rebutjats
Aspiraven potser a la glòria?
D'un moment nostre?
Sense respostes t'esmunys
entre rius de flames
I aspires a condonar
el deute dels pobres
el patiment dels qui pateixen
la pobresa dels endeutats
la poca moral dels endeutadors
No hi haurà divisòries
línies en la teva història
Tindrem plegats el just senderi
de pensar en harmonia
amb els fets naturals i artificials
Han estat creats per nosaltres
som el seu objectiu últim
tenim una raó de fer i de ser
Res no pot desplaçar-nos
estem aquí per romandre-hi
Res no ens atribuirà la falta
d'un altre que s'escapa
La falta queda i l'autor fuig
sentim la fredor de la nit
i l'escalfor de la matinada
Que ja es prepara
per sumir-se en un oblit
la normalitat és nostra
el sentiment ha estat reconduït
No tindrem queixes amargues
no podrem ja mai més disfressar-nos
emular-nos o copiar-nos
Tindrem l'esperit seré
els llavis prims
els ulls humits
tindrem la boca seca
I res no podrà oposar-s'hi
al sentiment corprenedor
sobrecollidor de l'abisme
Ja s'ha tancat el forat
ja no hi raja la nostra sang
ja res no ens pertorba
Hem arribat a la calma
la paciència i el bon humor
Tot plegat era una facècia
una rebequeria i un enuig
El seny s'ha imposat a la rauxa
i com a vencedor explica
les raons de callar
Perquè ja no hi ha paraules
ja no hi ha comparacions
ja no hi ha metàfores
ni hi ha res complet
Ni hi ha energia
ni hi ha empenta
ni hi ha esma
només un final merescut
La temptació llaminera
explica el perquè del glorieig
amb que vols llorejar-te
tempteig d'infinit
per la teva ombra
transita el pensament
70
Finalització pesant
de les paraules dites
La brevetat espanta
la feixuguesa corprèn
No hi haurà descans
ni hi haurà joia
per gaudir d'un instant
que fa nosa
No tindrem possibilitats
de referir-nos al punt
De no retorn de les idees
sense el qual existir
Es fa difícil i traïdor
amb l'esperit renovat
Amb noves decències
escenificades amb plaer
Per tant resumir
es condona el deute
Les paraules miserables
tornen amb puixança
I no hi ha res que aclapari
més que la sensació
La qual expressa el neguit
indispensable per respirar
El maldecap defuig
la propietat lànguida
I res no podrà aturar-nos
en una funció primera
De recuperar l'oblit
de la seva gastada memòria
Anem al futur
amb esperança nova
Pensem el passat
amb les mateixes paraules
No hi ha res que s'escapi
del sentit prudent
de tenir resplendent
la fortalesa intacta
Els nostres patrimonis
dispersos i afamats
poden potser procurar
per les nostres ànimes
Fem un instant de glòria
deixem gaudir el sentiment
Juguem amb ferocitat
expressem sense temor
No hi ha ja cap dolor
que pugui ferir-nos el cor
Ni l'ànima
Fi de Poesia per abans d'anar a dormir
6 de desembre del 2007
Comentaris
-
Doncs jo...[Ofensiu]onatge | 27-12-2009 | Valoració: 10
Et felicito i t'animo a escriure abans d'anar a dormir...
Salut.
onatge -
Gràcies maca[Ofensiu]Daniel N. | 29-10-2008
Però no t'emprenyis, a més, trobo que el comentari està ben trobat i no el penso esborrar (i sóc conscient que la poesia per abans d'anar a dormir és una mica infumable) T'he de confessar que escric per teràpia principalment, i em va força bé. Ara, que la gent és impacient i no vol empassar-se totxos ja ho se, que hi farem. Només que a mi no m'agraden els "canapès" literaris o les "píndoles" poètiques.
Salut i endavant les atxes...
PD: Et recomano el bloc que he començat (l'enllaç és a la biografia), aquí si que hi ha canapès i píndoles, n'escric una cada dia, a part d'aforismes.
l´Autor
375 Relats
86 Comentaris
274672 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68
Biografia:
Tinc aquesta mena de blocEspero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.