Cercador
Poesia per abans d'anar a dormir (36-38 III)
Un relat de: Daniel N.- Compartir:
Poesia per abans d'anar a dormir
III
36
Això és un pur parlar
de les menges
que tindries a la teva panxa
buida de contingut
indefinida de solidesa
amb la qual presentes
el que hi hauria de consolidable
en les estratègies endegades
per tal de sollevar el problema
que hauria de compondre's
de parts diferenciades
i del que seria inhumà predir
la seva conducta puntual
amb la qual, tu tindries
segons l'esperit de tenebres
q'et defineix com a home tendre
com a energument de les emocions
com a animal de les consideracions
hauria de servir-te per refer-te
de la primera guaita que colpeges
per tal de fer-te amb la nissaga
veure-la créixer amb amabilitat
per tal q'es desfaci amb paüra
lluny dels llunyedars
prop de les grans bajanades
per tal que hi hagi dolor
dolor intens i punyent
a la teva vida atrafegada
vas atabalat pels carrers
i la gent et mira
perquè tens l'esperit en calma
perquè tens agitació a les venes
i-als conductes nirvis
i a tot arreu a on mires
veus el teu reflex
com un mirall de sentiments
que voldria alleugerir-te del pes
de tantes responsabilitats imposades
que no-et pertanyen per incertes
menja't un iogurt i oblidat
de les penúries del teu viure
de tot allò q'et fa recaure
en la placidesa lànguida
d'una vesprada massa llarga
que comença bé i acaba malament
has retrobat potser la il·lusió perduda
l'has retrobat a una cantonada
tot comença de nou
l'albada és bella
ja no tens el nus a l'estómac
el teu humor ha millorat considerablement
ja no ets un ésser pertorbat
ja no tens distonies a la teva musculatura
ja no gastes una talla de més
ja no tens esperit de rebel·lió
però que les hordes de xucladors
de la teva sang et persegueixen
encara no ho pots descartar
i que la massa velocitat et perd
i que l'esperit de joventut no-et renova
i que el que hi ha de cert en la veritat
no t'emplena
no ho pots negar amb evidències
ni pots pensar que hi hagi rogatives
encara per la teva pèrdua
no pots evitar'l somriure
no pots deixar de ser tu mateix
has deixat de banda els assetjaments
de la penosa tasca de viure
has deixat endarrera les penes
i ara-et retrobes amb tu mateix
amb les teves formes fonamentals
amb tot el que hi ha de cert en al disbauxa
premeditada i certa de les teves tries
les quals et condueixen a un nou albor
segons el qual inspires de nou la bellesa
i no pots tenir altre remei q'enfonsar-te
en la placidesa d'un son ben dormit
o d'un instant de descans per a les teves / dèries
que per estrambòtiques i inusuals
et porten pel mal camí
mires al costat de la pàgina
i veus el teu espai en blanc
allà faràs les anotacions oportunes
i ningú no podrà pertorbar la teva son
t'has fet a la idea del perill
de les ombres del pensament
de la llòbrega màrfega q'et sosté
del poc que queda de tu mateix
de com les hores passen en va
i res no aconsegueixes
ni res empenys
només la buidor a la panxa
només la buidor absoluta al cor
només empènyer amb prudència
per tal de no caure de l'oblit
de tu mateix en que t'has sumit
per tal de reconstruir els pedaços
q'et van caient per les bandes
A on són els papers venerats?
les vetustes i apergaminades veritats?
les que poden desviar-te del teu veritable / objectiu
de trobar la solfa discreta
de deixar que tota la pesantor quedi enrera
de ser amb contundència i agressivitat
tu mateix en un món de reductes
de cavitats extremes
de resistents implacables
impenitents i empedreïts
en la seva renúncia al potser
perquè tindries la gràcia
en el saber quotidià
de tenir la pugna guanyada
d'una bona higiene
de ser una persona normal i amb gorra
per tal de passar per individu corrent
no hi ha res que pugui aturar-te
no hi ha corrents que t'hi vagin en contra
ni res que pugui comparar-se
al teu esperit indomable
has de tenir la força
has de tenir l'encomi
has de tenir positivisme
i no pas perquè el posis
no pas en aquest sentit torçat i cruel
has de poder amb totes les teves forces
per tal de desfer-te del neguit
que t'espera a la cantonada
de negror incomparable
el iogurt et tornarà la vida
el respir et donarà ales
no podràs comprendre el passat
sense les armes noves
sense les il·lusions retrobades
no podràs ser en conjunctura
amb el teu esperit incert
el qual vola sense rumb
per passatges marins mai solcats
fendeixes les aigües amb alegria
tot plegat somriu
tot són somriures
que volen menjar-te de felicitat
tot plegat és esperit sense fatiga
és el retrobament de la joia
l'homenatge a la joventut
deixa de banda tot allò vell
les velles misèries
les velles adjudicacions de terrenys
que noet petoquen
comença una nova esperança
però ja prou d'eufòries
has de calmar-te un cop més
has de fugir dels extrems
has de fondre't en la normalitat
has de poder ser amb dignitat
no permetis que ningú t'obligui
a fer les feines feixugues
les feines que abraces però amb alegria
no tinguis una existència
atapeïda d'alegrois i mans ventades
no pensis que les elucubracions
t'han abandonat del tot
que no hi ha metzina a la teva ànima
només és un respir
només un interregne maliciós
q'et portarà la ruïna
si no el cuides com pertoca
perquè tens fons i superfície
per tal de superar l'afecte
per endogalar-te a tu mateix
amb les formes correctes
amb l'esperit positiu
amb tot el que hi ha de mentida
a les cares somrients
no deixis q'et portin pel seu camí
ni permetis que hi hagi clàusules
al seu contracte perniciós
q'et lliguin a un més enllà
en q'els hagis d'oferir la teva sang
a canvi d'uns bitllets gastats
d'una línia minsa a qualque extracte
d'un no-res amb forma de contingut
no permetis que t'espremin
com una fruita primerenca
que encara no és a punt
per oferir la seva polpa
i deixa de lamentar-te
pel que seria positiu encara
una forma de contundència
relativa al fet en si mateix
que podria considerar-se alternatiu
i pel que lliuraries un destí
a les mans envellides
d'un sastre maldestre
que t'ha de fer un vestit a mida
Perquè per lloances a la teva pulcritud
no queden veus que alliçonin
el que podria ser només inspiració
o només un hàlit darrer
o el que seria només observació
conducta i propagació
d'errors i encerts que s'arrosseguen
de tu no podran dir que no t'escarrasses
per seguir la vida amb esperança
per tenir punts de coincidència
amb allò esperat i programat
amb la forma en que has de gaudir
dels moments de desgana
en que hi hauria encara
un possibilisme perniciós
un gat amagat d'urpes esmolades
que hauria de resumir-te el sentit
de la teva ingravidesa
amb la qual afrontes un nou destí
segons el qual no hi ha escletxes
per les quals atrinxerar-te
i sodomitzar la malura
q'et consumeix el cervell
encetes un nou pensament
tot plegat és incertesa
els nervis de la novetat
la punyent i incerta glòria
d'unes matinades que mates
d'uns vespres que alimentes
d'unes jornades que t'empenyen
a donar de tu el que no tens
de compartir unes experiències
desoladores i ambigües
amb les quals poder forjar
l'estança del teu interior
a la qual hi deixes la teva petja
l'interior dels altres no t'amoïna
no particularment ni generalment
ni penses que hi hagi una virtut
més enllà de les dicotomies
i de les fesomies encarnades
per la disbauxa argumental
dels discursos inflamats
i de les paraules de més
escrites en moments sobrers
i per ments acostumades a l'equilibri
i al funambulisme mental
amb tres o quatre elements
pots argumentar amb eficàcia
però la dispersió t'escapa
i et prevé de la teva contundència
i no hi ha res que pugui salvar-te
de reprendre l'objectiu a discernir
ni de fer de tu mateix un ésser
capcot i captivat
per la joia de la superba novetat
d'allò desconegut
de les coses belles
no té sentit capficar-te
en pensar idees que no són teves
en considerar antagonismes que no / comparteixes
en lliurar batalles per feus que no són teus
res de tot això pot separar-te
del teu objectiu definitiu
d'establir-te d'un cop per sempre
i de no haver de patir
el moviment i la rauxa
d'asseure't a una poltrona
i d'allà no moure't
i poder veure les tardes
amb els ulls mig clucs
tot fent capcirons
en una incipient migdiada
cap trucada important
no podrà deixondir-te
per tal de donar resposta
a subtileses de tercers
a apostes sense sentit
a escarnis d'inferiors
a tota la misèria de l'existir
de la que no vols saber res
ni tens intenció de comprendre
ni t'interessen els seus entrevins
ni vols conèixer les seves geometries
ni quins paràmetres els governen
ni si hi ha govern al capdavall
o tot plegat és un divagar
que no pot condensar-se en una frase
ni pot resumir-se a una memòria
ni hi ha temences horribles
que puguin esquinçar
el que només es forma puntual
sense volum ni massa
ni objectiu real
37
En la penosa tasca
de reprimir el desig
q'et puja per la gargamella
que no-et deixa respirar en pau
has de seguir per la força
has de continuar per l'esperit
has de deixar de banda els neguits
absurds q'et persegueixen
i el son reparador ha de se el teu company
en aquest viatge incert
en el que no coneixes res
d'avançat no tens les eines
per tal de subjugar-te
a tu mateix i fer-te petit
més ínfim q'els grans de sorra
t'has d'empetitir amb tota la teva grandesa
per tal de fer-te un lloc
enlloc per sempre
no tens l'emparament de les famílies
no coneixes les tranquil·litats de les / esferes
no tens possibilitats més enllà
de les minses engrunes q'et llencen
has de superar-ho tot
trobar la felicitat anhelada
que tu pots aconseguir
sense més que voler-ho
sense pressa per capir-la
sense voler-la introduir
a la teva racionalitat exacerbada
no pensis que tindràs encara
una segona oportunitat
ni que hi haurà motius
per a la dissensió
ni que hi haurà un descans
sense el reclam llaminer
de les fruites madures
que no volen caure de l'arbre
has de valorar el teu futur
amb contrapesos i balances
per tal
de veure-li el secret
d'obscures aliances
q'et portaran a la superioritat
expressada amb delicadesa
de tenir encara esma
de seguir empenyent amb força
de seguir permeant les ments
de continuar sense més
sense esclats de joia
sense alegries infundades
no tens més remei que refrenar-te
que deixar de fer el que seria just
per tal d'assaborir l'instant
i poder-te'l fer teu
amb tantes ganes
expresses el fonament de la teva doctrina
que no es pot resumir en quatre paraules
perquè tens l'esglai a la cara
i perquè has deixat enrera el patiment
el q'et feia gaudir de la plaça
de lloctinent de la por
desplaces amb ironia
tot allò superflu
el que sobra de tu mateix
el que vas deixant endarrera
per tal de despertar-te
d'un somni que ja dura massa
que ja-et col·loca al bell mig
d'un giravolt de possibilitats
segons les quals tu adjudiques
el sentit primer de la teva forja
interior i retorçada
la qual et presenta l'ingràvid
esquelet de la vida
camines sense pes
corres amb ales als peus
perquè no tens direcció
ni adreça fixa, ni pots dir
que això és teu
ni pots aferrissar-te
a una propietat fugissera
per tant administra
el que queda de les teves restes
la inutilitat que t'envolta
el que referies de retruc
per tal d'estroncar la branca
i d'esporgar el tronc
amb ambivalència t'esprems
per donar-ho tot de tu
en pro d'uns ideals gastats
i d'unes normalitats massa normals
de les quals desconeixes el sentit
que se t'escapa per incomprensible
has de tenir la paciència
de seguir endavant
de fer-te un lloc al teu costat
per tal de fer-te companyia
i de poder superar la forma
i la manera de fer de les coses
i de les persones
tot plegat és un conglomerat
de formes disperses, de poc sentit
d'accions altruistes i interessades
de treballs penosos i mal pagats
de la desolació d'ésser en un món canviant
perquè tens encara la força
i el sentiment forani d'esclat
i la prudència perduda ha de manipular-te
per tal de fer-te home de bell nou
sense els lligams q'et freguen la pell
i sense l'amargor que t'aixafa
Deixa de lamentar-te per no res
i de gaudir dels moments de placidesa
com si fossin llargs
deixa sentir al teu estómac
el dolor persistent
d'una tensió sobreactuada
d'una interpretació desaforada
segons la qual hauries d'aconseguir
de redreçar l'inredreçable
i de superar obstacles impossibles
no tinguis por de gaudir
del que seria per a tu una recompensa
al treball feinejat del dia a dia
no pensis que hi haurà potser
una segona oportunitat
el tren passa, s'allunya
i tu el veus amb calma
l'observes en el seu moviment lliscant
per sobre de rails es mou
com qui sap el que ha de fer
i no té novetats al seu entorn
deixa de dissentir de tot plegat
doblegat a la realitat palpable
deixa de queixar-te de la teva sort
observa la penúria dels altres
i la novetat que t'explica
el que hi ha de cert en la veritat
no pensis que la teva tristesa
la q'et sua els ossos pugui ser
una incipient clarividència
o un signe evident de coneixement
no hi ha res de tot això
ni hi ha paraules per descriure
les certeses quotidianes
amb les quals construeixes el teu edifici
de solitud i desafecte
amb el qual habites
indrets del teu cor que no coneixies
pels quals mataries si poguessis
si tinguessis esma de protestar
d'alçar la veu amb serenitat
de tornar enrera per tal de captar
les restes del teu intel·lecte capturat
per unes veritats senzilles
i per una obvietat lapidària
sense la qual la redempció
s'apareix com impossible
i la possibilitat de superar-te
com un exquisit ideal
que no aconseguiràs per ara
la vilesa t'envolta
el dolor t'estenalla
la revolta et capfica
no hi ha res més enllà de la lluita
quotidiana i obrera de resumir
els comptes pendents per tal de pair
la pugna miraculosa de sentir
el que hi ha de discerniment en la teva / conducta
orientada a supeditar
el neguit al plaer
el somriure a la gravetat
la preocupació al capteniment
no tens esperances al cor
ni tens res que s'assembli a un sentiment
ni calcules amb exactitud els teus / moviments
ni tens idea de cap a on vas
desorientat i perdut
en mig d'un desert d'ànimes
el teu estat d'esperit canvia
va i torna sense un sentit
no trobes el forat a on encabir-te
ni tens encara la paciència de millorar-te
perquè la pugna continua
i les mirades en contra
et foraden encara
i els retrets sense fonament
et fan pensar en la teva feblesa
en que potser hauries de demanar perdó
per alguna raó que desconeixes
no deixis que la flaquesa
de les teves forces es faci massa evident
perquè els temps que passaren eren bons
i els que han d'arribar encara seran millors
perquè no cal la pressa
ni cal la velocitat en excés
ni cal adjudicar-se un mèrit
que no tens
perquè hi ha disturbis
a la teva ment que no pots sufocar
i hi ha avalots
que no pots aplacar
aldarulls que t'ofeguen
q'et fan pensar en tu mateix
en els freds de l'hivern
en les coses dignes que podràs obtenir
de tenir encara un pressupost en marxa
no-et deixis atrapar per la rutina
que podrà matar-te lentament
ni per les hores punta
ni per les jovenívoles ambicions
ni per res que se li assembli
ni tampoc per les joies passatgeres
que vindran i tornaran
en un cercle poc virtuós
que t'ha de conduir a un espai
molt per sota de la terra
no deixis q'et capturin
amb la seva força desigual
que poden empènyer per unes bandes
i afluixar per unes altres
no deixis q'et superi
la condició mortal
el fet existencial
l'abnegada fortuna del final
amb el qual no somies ni penses
perquè ni forces tens per rebel·lar-te
I encara et podria dir
que no hi ha explicació factible
pel fet irreconciliable de tenir
a la teva fortuna un topall
que t'ha de frenar un cop més
i ficar-te en un forat infecte
amb olors fortes
rentat les mans
observa les conductes
respecta les normes
estableix-te pel teu compte
fes de la teva vida un negoci
i del teu negoci una vida
que no et respirin que no et paguin
ni deixis que hi hagi il·lusió
en les teves formes exteriors
perquè l'ambient difús
el descans merescut
el treball intensiu
les formes complexes del pensament
no deixin que t'atropelli un instant
ni permetin que t'ofegui una conducta
o que hi hagi paraules prohibides
o mots refranyers que no puguis dir
ni que les teves idees siguin / menystingudes
perquè tens l'alè fresc
i les teves paraules no surten podrides
perquè com la insistència de la boira / espesa
espesseixes el motiu romàntic
que t'ha de portar a una solució autèntica
sense la qual no hi ha possibilitat de / renúncia
ni res que se li assembli
ni hi ha perquè amoïnar-se
del que seria només un fonament de / principi
segons el qual expresses
la teva condimentació emocional
la q'et dona aquest regust amarg
d'ametlla vella
sense'l qual no pots sobreviure
en mig de tantes objeccions
ni per un moment no consideres
que sigui possible reprimir
el significat per la forma
i la potència per l'inici
ni que hi hagi reductes
als que puguis arrecerar-te
com en dia de pluja
que tens la por a dins el cos
i no comprens el sentit
de tornar enrera, al passat
per tal de retrobar-te amb vells amics
que creies perduts
els amics de la infantesa
de la immaduresa i la tenacitat
en equivocar-se palmàriament
no permetis que t'adjudiquin
les feines que no vols
i que ningú no farà per tu
les feines que no trobes
i que no-et regalaran
potser q'et conformessis
amb arrossegar-te una mica
per carrerons estrets
per cantonades pixades
pidolant un sopar
per tal de no haver de sofrir-los
per tal de no tenir q'escoltar-los
fuig de pressa
que no puguin enxampar-te
que no t'encadenin a la galera
que tu no ets remer ni capatàs
que no tens fusta de director d'orquestra
que no t'importen els seus neguits
ni el q'els hi costa tot
ni com està de dura la cosa
que no t'importa el que faràs
l'endemà del dia de descans
ni com observaràs la disciplina
ni com seràs correcte i cordial
ni de que viuràs quan no-et quedi res
ni perquè has de fer-te lloc
a cops de colze
o a cops de puny
o de qualsevol manera similar
perquè hi ha maneres de gaudir
segons les quals el requisit
de la formalitat no és imprescindible
38
I a pesar de tot aquí segueixes
amb la teva forma escrupolosa
amb la teva disbauxa mental
amb tot el devessall d'idees
que no condueixen enlloc
que no tenen principi ni final
que no t'escarneixen prou
el treball no t'ha dignificat
ans al contrari
la feina feixuga t'ha afeixugat
no t'eixuguis les llàgrimes encara
perquè't queda per patir
no podràs escriure la teva mort
ni podràs desfer-te del neguit
de tenir una tranquil·litat aconseguida
un moment d'expressió i prou
amb el qual discernir
la prova puntual que t'ha de presentar
per tal d'alliçonar-te un cop més
de tot el que hi ha de lucidesa
en unes paraules ben dites
en el moment precís
voldries tenir la preciosa calma
de saber-te il·lusionat per quelcom
de tenir la prudència a punt
l'esprimatxada canya s'enfila
onades amunt per tal d'enfilar
una menja delicada
la qual pot obtenir-se
per lubricació de l'ésser
en la mesura en que sigui possible
retornar al pensament raonable
per tal de superar el neguit
q'et menja a poc a poc
que no-et deixa respirar
que implacable avança
podrint-te per dins
deixa'l fer amb calma
deixa que fongui el teu esperit
per tal que no hagis de patir
pels errors dels altres
errors principals i de magnitud
amb els quals has de conviure
el sol que entra per la finestra
ha de recordar-te l'oblit
de la teva instància inaugural
amb la qual la pesantor de ser
no t'alleugereix del concepte
del que penses de tu mateix
ni del que tens de centrat
d'absolutament normal
de persona grata
de tenir la solidesa garantida
de poder-te enfrontar a qualsevol
no tens encara la paròdia
a punt per estrenar
ni tens les paraules maques
ni surt de tu un rierol
d'aigües transparents
ni hi ha res que pugui al
leujar-te
de la sollevada amargor
de tenir un punt de lucidesa
amb el qual encetar el dia
no-et precipitis en jutjar
les paraules maques
les comparacions estranyes
el sidral sideral
que pot esborrar-te del mapa
però tu saps que no ho vols
que no ho perceps com a tal
que no anheles la mort
que vols viure encara una mica més
com qui no vol despertar d'un somni
en una matinada de llençols humits
no tens cap obligació de ser tu mateix
cap límit no se't pot imposar
sempre que no surtis de tu mateix
res no pot acabalar-te
amb les seves idees sòrdides
esplèndides en el matís
la figura ondulant es passeja
davant teu i no reacciones
només observes la bellesa
ets un infant de llet encara
no tens principi ni final
has aconseguit el que volies
que era el no-res absolut
el guió és el teu aliat
la teva presumpció no té límits
a la merda la gramàtica
dius en veu baixa
perquè ningú no escolti els teus renecs
justificats per altra banda en patiments / absurds
que tu et provoques
i els que venen darrera teu
la joventut esperançada
tu mateix esperançat
et recorden que poc val la vida
i quantes maneres tens de retrobar-la
podrida en qualsevol cantonada
cercant-la amb ànsia
perquè esperes obtenir
un guany efímer
de la teva tossudesa
Encarcarat pel fred i l'apatia
observes amb deteniment el que resta
de les engrunes de pensament que / tingueres
i encara podries endinsar-te
una mica més en el fang
per tal q'et cobreixi la cara
i no haver de pensar en allò
o en això i rellevar-te
del sentit temut de tu mateix
amb la manera en que retornes
als primers esperits
els que t'alliçonaren tan bé
no tens forces per aguantar
tot el pes de tu mateix
no pots sinó deixar-te anar
observar els altres patint
i no sentir res
saber dels seus drames personals
i mirar cap a un cantó
esperes trobar a la planta
la resurrecció del teu esperit mort
no hi ha revifalla admirable
no hi ha despertar del teu somni
només et deixes endur pel corrent
t'has adonat que darrera teu
ningú no-et segueix
que t'has quedat sol
per la teva voluntat
que només tens una mica de lirisme
que al teu segle hi ha gent desconeguda
que ha de dir molt sense dir res
que hi ha gent amagada
que tenen el secret del temps
que viuen al marge del misteri
que no es deixen enganyar per la lluïssor
passatgera d'uns moments
en els quals t'has de sentir refet
quan despertaràs del teu somni
trobaràs al teu voltant tot canviat
i veuràs que és impossible
de capgirar el motiu
de la teva desolació interior
perquè la felicitat?
perquè la joia i el bon humor?
per tal de reconduir-te i sofrir
encara una mica més
l'embat gosat de la tristor
que t'ha de conduir al pou
del que amb prou feines vols sortir
al fons del pou hi ha el ressò
de la teva inutilitat palmària
no hi ha res q'et dongui sentit
ni hi ha paraules que puguin redimir-te
del significat ulterior de la teva ombra
que s'allarga parella a la de la mort
amb la qual pots obtenir un benefici
minso en comparació al teu patiment
un benefici que no serveix
per explicar-te ni per explicar res
un benefici que no vols
que podria ser d'un regust
de derrota i fallida
la caiguda no té final
t'adones que no hi ha res que t'aturi
que no tens límits perdurables
que no pots comprendre res
que la desorientació et captiva
que deixes q'el teu esperit s'expressi
per tal de no tornar a digerir
aquelles paraules passades
que no t'interessen per gastades
fetes servir com un petard
que ja no funciona
no tens esclat ni meravella
no tens singularitat ni atropelles
els que venen al davant
ni deixes enrera els que podrien superar-te
no tens idea d'a on vas
ni saps res de res amb seguretat
només que la vetlla pot ser llarga
i que hi ha encara motius d'esperança
perquè darrera tot plegat
s'amaga un instant de paciència
en el qual podràs alliberar-te
de l'artificiositat infructífera
i de l'originalitat pautada
i de les formes correctes
net i polit no ho seràs
per molt que t'esforcis
la brutícia t'envolta
la brutícia del món
la seva cruenta realitat
el fet que t'apaguis com una llum fosa
que ja no vol treballar més
ni per tu ni per ningú
que té les hores contades
i de la que ningú no sap que fer
Així doncs l'esperit positiu
el que tant odies i que tant t'enrabia
ha de tornar a recordar-te
l'ordre natural de les coses
de com has de posar el començament al / davant
i deixar per les darreries allò secundari
has d'esporgar-te com una planta
i tallar amb decisió les fulles mortes
per donar vida
has de donar vida com una prenyada
o com una terra ben remoguda
has de donar vida com un ocell
que bat les ales
amb total naturalitat
mentre és observat per rapinyaires
per individus abjectes
i presumptuosos
que pretenen explicar-te els ets i uts
d'una existència que prou coneixes
han de situar-te al bell mig del foc
allistar-te a una guerra que no és teva
fer-te servir de peó per al seu lucre
lucre de vanitats i orgulls
per tal de fer possible
el teu desastre i la seva demostració
no valies i ho sabien
i t'ho varen dir de mil maneres
i no els feres cas i ara et trobes
captiu de tu mateix i de les teves / ambicions frustrades
no en tenen la culpa, això diuen
no és cosa seva expliquen
perquè han fet el que han pogut
perquè no poden donar més de si
perquè han d'estalviar forces
per poder ser amb plenitud
per la seva ridícula serenitat
la del seu jardí amb un trist arbre
per tot això mutilen esperits
i per tot això maten projeccions
i pensen que t'afavoreixen
amb les seves oportunitats
d'esronyonar-te per ells
pensen que són objectius
no hi ha relació de fet
entre el seu pensament asèptic
entre el seu distanciament essencial
amb els teus sentiments
com volen que tinguis empatia?
amb ells, hienes traïdores?
que mentre tu parles construeixen
el mur que us separa?
no tenen ambicions clares
no saben el que volen amb certitud
no coneixen la grandesa de la llibertat
sempre han estat esclaus
no poden gaudir del sol a la finestra
ni poden explicar-se a si mateixos
per una frase complexa
només la concisió i el capteniment
els orienta cap a algunes veritats
parcials i qüestionables
viuen la mentida de saber
que la seva vida té un sentit
més enllà de la misèria
quotidiana i punyent
de saber-se insultats pel destí
menyspreats per la glòria
oblidats de les divinitats
que ells mateixos inventen
tu saps que és absurd
venerar l'ideal humà
crear un creador i rebutjar-lo
tot seguit, i deixar
que serveixi de vilipendi
o d'objecte d'idolatria
per tal d'amagar-se del sentit darrer
d'expressar amb tranquil·litat
les imatges de la vida
les que porten al capdamunt
d'un poder relatiu
a sobre de la consciència
que per rebeca i entremaliada
et porta sovint a on no vols
i t'explica que hi ha aire
a galeries fosques sense sortida
l´Autor
375 Relats
86 Comentaris
274529 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68
Biografia:
Tinc aquesta mena de blocEspero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.