Poesia per a qui algun dia estimi tant com per escriure això

bonica poesia d'un enamorat que tot i el desig de voler passar cada instant al seu costat, voldria per sobre de tot que l'altra fos feliç, i per això seria capaç de deixar-ho tot, encara que signifiqués potser el caure en un abisme tenebrós... perquè la seva felicitat fora el que fes feliç a tu mateix...

p.d: eis! he vist que respons als comentaris en el propi relat... jo ho feia a l'inici, però t'aconselleria que ho fessis en la pàgina delmateix autor@ que et comenta, primer perquè sinó és difícil que en vegi la resposta, ja que no es sol tornar al text... i segon perquè, personalment, és bonic conéixer alguna cosa més sobre aquella persona que et comenta...!

ens veiem per aquí!

Aprofito per a encadenar-te a les flames d'RC!

que vagi bé,
Gemm@

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

La meva intenció no era participar en el concurs, aquest relat el vaig escriure fa dos anys i només volia que algú dongués la seva opinió. Si hi estic participant és perquè vaig pensar que no hi perdia res. No recordo si m'hi vaig esforçar, però t'asseguro que ho vaig fer amb sentiment. Crec que ets una mica despectiu amb els teus comentaris, no sóc ningú per aconsellar-te, però crec que podries tenir una mica més de delicadesa amb el que critiques.

...l'amor es com una alanada d'aire que et fa possar la pell esgarrifada. Potser jo no hi hauria possat "feliç dia de Sant Jordi" si haguessis acabat amb "T'estimo" per mi hauria sigut perfecte. Benvingut a relats i una abraçada.

Si, la veritat és que escrivint el poema em vaig emocionar bastant, tot i que ara em sembla una mica desmesurat...

Però gràcies, ets la primera persona que em diu que li agrada.

Quin poeme més bonic es escrit per sant Jordi.
La veritat es que m'agradat molt la intensitat que hi poses mostrant els teus sentiments.