Poesia... o no? T'estimo? Sí

Un relat de: tardors

T'abraço, ben fort.

M'acaricies, tendrament.

Vull deixar enrere les metàfores,
hipèrboles,
la retòrica.
Els mots que volen,
però no poden.
Les idees que són,
però no són.

I vull dir-t'ho sense voltes
ni camins,
ni giragonses.
Vull tastar-te sense sucres
ni somnis,
amb desig.

I cridar arreu i a tothora
amb un poema que no és,
amb una rima que no hi és,
que tu es tu,
que jo sóc jo,
que les dues: SOM.

Tinc vertigen
i de poc no caic,
fruit de la sensació provocada
pel fet de saber que puc dir-te
que T'ESTIMO.
Així, senzillament,
proclamo el meu amor
per tots els racons de la Terra.
Si algú no ho sap,
siusplau,
feu-li saber.
Us ho agrairé
sempre.

Comentaris

  • :P :D[Ofensiu]

    molt bó!

  • jaumesb | 27-06-2006 | Valoració: 10

    ara ja ho sé i em fa feliç saber-ho felicitats
    bon estiu

  • * tastar-te sense sucres *[Ofensiu]
    kispar fidu | 19-06-2006

    Tastar-te sencera,
    pura i sense adhitius.
    Tastar els teus cabells, petons i carícies;
    aquells ullets, les teves mans, i tota la teva pell...

    Sentir tots els teus gustos, recrear-me en el seu plaer;
    estimar-te amb poesia o sense, però Sí, Estimar-te...

    Perquè tu ets qui em fa pensar tot el dia en el desig de continuar avançant... de voler ser lliure per obrir les ales cap a tu...

    Poesia... o no?, però T'estimo... segur!

    Perquè tu
    i jo
    totes dues
    tan sols una.

    ens veiem per aquí!
    que vagi bé,
    Gemm@

  • i de poc no caic[Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 12-06-2006 | Valoració: 10

    de poc no cau la meitat de gent que està enamorada...

    El núvol en el que vius quan tens endorfines a la ment...es molt i molt..però que molt fràgil

l´Autor

Foto de perfil de tardors

tardors

25 Relats

65 Comentaris

28890 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.
----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.

De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/