Poesia disseccionada de diumenge a la tarda

Un relat de: plomadacer

Havia arribat el moment de la sobretaula i no trigaren a demanar a en Rogeli que recités un poema. Ell es va fer pregar, com de costum, però cinc minuts després va acabar fent veure que cedia a la unànime petició, i després d'agafar aire, començà:

"En un poblet de la Costa Brava
pels carrers empedrats hi passejava
una formosa i exuberant eslava
de resplendent mirada blava.
Amb altivesa caminava
arreu per on passava
com si fos una reina de Saba
a qui tot li importa un rave.
Si pel Passeig s'acalorava,
demanava una copa de cava,
i mentre el fresc garbí l'abraçava
als bruns cambrers els queia la bava".

Es féu un silenci incòmode, però finalment la Xènia inquirí: "I com es titula?"

"Paisatges compartits", respongué en Rogeli.

-Doncs trobo que és... Estiuenc! ―es decidí a opinar la Xènia, després de rumiar-s'ho breument.

―A mi el que no m'hi encaixa és això d'una eslava. Jo hi hauria posat una escandinava, que ja ho sé que el mite de les sueques està recremat, però que vols que et digui, la imatge que tinc jo de les eslaves potser no és tan sensual per a mi. Però sóc jo, eh? Que consti ―digué en Ramon.

―Per mi, potser has abusat una mica dels imperfets. Vull dir, calia que la rima fos tota l'estona consonant? Trobo que això simplifica el poema de manera innecessària, però és només el meu parer... ―afirmà la Dolors, categòrica com sempre.― Per altra banda, t'haig d'assenyalar un parell d'incorreccions: per començar, en català no és Saba, sinó Sabà, i llavors hi ha això del vent de garbí, que a la Costa Brava potser hi bufa més cap a l'hivern... Però la intenció ha estat molt bona, t'ho he de reconèixer!

―Doncs jo em demano la segona part. La de quan aquest pendó surt a la nit de cacera. Segur que n'hi ha per a sucar-hi pa... Apunta-t'ho, ho espero amb candeletes! ―vociferà en Marc Antoni mentre estrenyia les espatlles al poeta.

Quedava molta sobretaula per endavant, i el grup li suggerí a en Rogeli que begués una mica més de crema de whisky, que inspirés aire i que deixés anar un altre poema.

Comentaris

  • Ironia[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-08-2017

    Doncs jo diria que "Saba" i "rave" no rimen, es clar que mai he sabut pronunciar la vocal neutra.
    Bon exercici d'ironia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: