Cercador

Llista categories

Poesia bruta

Un relat de: Tiamat

Tot és ple
de sagetes que es claven en cors adolorits,
de mars que rodegen peus cansats de fer l'amor,
i de llepades que et deixen la boca desinfectada,

de tota aquesta colla de versos putrefactes,
entumits per tòpics nauseabunds.

Rimes que distorsionen la realitat,
que necessiten transmetre sentiments
per justificar la seva maleïda existència,
tot dit en paraules que en boca d'altres
et fan sentir una mica menys sol al món.

Però jo, el que reclamo avui és
poesia bruta,
bruta i enganxosa,
que regalimi com el fang
i caigui sobre els peus,
pesant i freda.

Comentaris

Afegir comentari

Bruta, freda i pesant?[Ofensiu]
vent de grop | 31-03-2005
La feculenta llàgrima
que degota del bàlan
empastifat d'excrements
sang i esperma
del fal·laciós padrastre intangible,
freda com l'hidrogen líquid,
és massa insubstancial i lleugera
ergo, pel cas, no serveix;
i qui sap si un consagrat
rosegó de pa nivi
pesa gaire més.
En canvi el grapat d'ossos
colgats en vall cèntrica
dessota la més faraònica
cripta d'Europa,
potser pesa massa.
Vent de grop[Ofensiu]
Miquel Bohigas Costabella | 28-02-2005
Si tens ocasió, visitael web de ventdegrop (hi pots anar des de la seva biografia).

A més de poemes Q3, hi trobaràs poemes nyicris, poemes poemes, poemes de la vila de Nyoca i Siervas de Maria.

M'ha agradat, què vols que et digui.

l´Autor

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

680876 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Afegir a preferits

Biografia:

també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >