Cercador
Poemes útils per a infants II: "A veure com pareu això...a veure això qui ho compara? "
Un relat de: joandemataroPer aprendre comparacions i jocs de paraules...
Blanc com la neu
o petit com una formiga,
negre com el carbó...
A veure això qui ho compara?
A veure compareu això !
Infinit com l'univers
o immens com la mar,
tossut com una mula...
A veure com pareu això!
A veure això qui ho atura?
Lleig com un pecat
o bell com una flor,
orgullós com un paó...
A veure això qui ho compara?
Aveure compareu això!
Baix com un nanet
o tendre com un nadó,
com una roca, dura...
A veure com pareu això !
Per fi, això ja s'atura !
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

398 Relats
1884 Comentaris
175824 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE REIVINDICATIVA, FINS QUE AIXÒ FACI UN TOMB !!!!EM TROBAREU TAMBÉ A...
PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...
LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME
EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS
Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat
un petonet
2013 © joan abellaneda i fernández
BIOGRAFIA:
Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.
Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.
Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...
De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan
Últims relats de l'autor
- Potser Penso Tant La Vida Que...
- SobRe LA teVa PeLL nuA
- Per què plou, si el cel és clar ?
- C amin A nima C
- Em llevaré
- Místique SEX perièncieS
- VeSsa El nèCtAr lEntamEnT, EspèS...
- Què hi ha que et fa volar ?
- Algun dia...
- masoquisme existencial ?¡¿!
- RimàNTiqueS
- vULL gaUdIR dEL Teu eScLAt
- VesSaVen elS seXeS
- rOMantiCIsmE mÈTriC
- IRRENUNCIABLE IDENTITAT

