Poemes sense nom 3.0

Un relat de: Libèl·lula
Mentre el silenci em crida i m’esgarrapa
paro l’orella i em recargolo al llit.
Penso: - No si us plau, no em vull llevar.
Sóc tota jo aigua i silenci,
malgrat la suau escalfor de les flassades.
Em sento submergida i malferia
presa i captiva d'un record ingrat
que és esquer i és parany.

M’has trencat el cor
en bocins de vidre
i la tristor absoluta omple el meu univers.

Sé que hauré de plantar cara,
que em rendiré a l’afany de sobreviure,
m’ho diu el silenci que em crida i m’esgarrapa.
Després, m’inventaré un món nou i...
T'’enyoraré.
M’eixugaré les penes i...
T'enyoraré més i més.
Dibuixaré un paisatge que encara no he vist mai i...
T'enyoraré per sempre.
Però això serà després.



Comentaris

  • El silenci i les venes[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-12-2011 | Valoració: 10

    Caram, t'has deixat anar i has creat un petit univers dins el llit, amb el silenci esgarrapant les venes i despentinant-te. M'agrada l'ambient que descrius, l'instant del jo i el llit, les frases que crees, precioses i la sinceritat que desprens. Ara, endavant, cames a terra, un nom nou i... a escriure! Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Libèl·lula

Libèl·lula

20 Relats

44 Comentaris

18693 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Em dic Anna i sóc de Pineda de mar.
Quasi sempre sóc feliç, em cansa molt està enfadada, la vida és massa curta per perdre el temps en futeses.
M’apassiona el senderisme, descobrir racons que mai no he vist i endur-me’ls a casa dins la meva Canon, la fotografia em deleix, el teatre, el cinema, la música, naturalment, la literatura, llegir i escriure, com a forma de teràpia, hi ha qui va al psicòleg, jo escric, ves per on.
I ho faig per, a través d’un simple vers, llegir els meus propis sentiments i aprendre dia a dia a coneixem un xic més.
Visc per omplir-me els ulls de colors, per olorar la flaire de la molsa, sentir la besada del vent mentre em peten els ossos descobrint nous camins, visc per submergir-me en la mar turquesa, per somniar desperta i per aprendre a volar, visc per moltes coses que no tenen preu. Els rellotges del món corren massa de pressa per a mi, per això no me’ls miro mai.

Tinc dos blogs. M’agradaria que passéssiu i miréssiu, si us ve de gust és clar, per mi serà un plaer compartir-los amb vosaltres.

http://elmeuracvirtual.blogspot.com/

http://annatotfotos.blogspot.com/

I el meu correu, mai se sap quan ens farà falta una abraçada.

annaorteg@hotmail.com

Fins sempre.