Cercador
Poemes per a la Marató. Com el foc, com la llum.
Un relat de: Isabel Barriel- Compartir:
Com el foc, com la llum,
com la lluna que creix
s'omple, decreix i canvia,
com una guspira que estira
el temps, que palpita i respira.
Com la Terra que gira i gira
romandrà ancorat un tros
del teu cos al meu cos,
com un joc de miralls,
com una lectura col·lectiva,
com una nova fe de vida,
com un so natural farcit d'harmonia.
com la lluna que creix
s'omple, decreix i canvia,
com una guspira que estira
el temps, que palpita i respira.
Com la Terra que gira i gira
romandrà ancorat un tros
del teu cos al meu cos,
com un joc de miralls,
com una lectura col·lectiva,
com una nova fe de vida,
com un so natural farcit d'harmonia.
Comentaris
-
un poema molt sensual [Ofensiu]Rafaelmolero | 18-01-2013 | Valoració: 10
Expresses amb aquest poema alguna cosa extraordinària doncs veig que utilitzes
una verbositat excel.lent, és immillorable. Té molta qualitat. Un salut Rafael Molero Cruz. -
Hola Isabel[Ofensiu]berenguer | 04-10-2011 | Valoració: 10
Quina sorpresa trobar-te per aquí!
Sóc en Ricard, el del bloc on vam posar el teu poema de començament de curs, i del que tenim l'honor que en siguis seguidora.
Al primer moment no t'havia relacionat, però en llegir el teu poema t'hi he conegut l'estil.
Una abraçada