Poemes nus: Diccionari de les pèrdues

Un relat de: Dolça Parvati

Aviat em sobrarà la pell
mentre tu floreixes en somriures
buscant fills que ara no tens
entre les tendres tiges verdes.
Aniré marcint-me de silencis
entre els pins i les palmeres ensopides
sota el fons de l'aiguamoll celest.
He obert el diccionari de les pèrdues
i he buscat el teu nom inabastable
en l'ordre alfabètic de l'angoixa.
Aviat marxaràs vestit de versos
i jo aniré marcint-me de silenci.

Comentaris

  • trist[Ofensiu]
    ANEROL | 27-06-2008 | Valoració: 10

    acceptació però...

  • l'home d'arena | 27-06-2008 | Valoració: 10

    Ha estat una descoberta plaent, el teu racó de RC, de sobte m'he vist envoltat de poesia: arravatada, delicada, punyent, agra, dolcíssima, sacsejadora ... El cert és que la culpa és meua, vull dir no haver-me aventurat abans pels teus jardins, però és que d'un temps cap ací vaig de bòlit i a penes si em...

    - Però què dius? Què li importa a la filla de la muntanya les teues excuses? El que faràs des d'ara serà endinsar-te ben sovint per aquesta verdor i deixar-te endur pels perfums, el temps el traus d'on calga, estem?
    - Si, si, clar.
    - Per cert, no és de Xàbia, de ben prop això si, i té molta amistat (ell en diu germanor) amb els de la RAS, sobretot amb Sauro i Pep Bas, però ell mai no t'ho diria...

    ...trau un platet xiqueta

  • Estimada,[Ofensiu]
    allan | 23-05-2008

    em toques el cor amb aquests versos. Tenen una vertent mística, espiritual, enmig del tacte i l'olor, tal vegada, tot sigui el mateix, i no ho sabem; el que et puc assegurar, que sóc una gran

    admiradora teva

    allan

  • Anagnost | 22-05-2008 | Valoració: 10

    Tot i que la primavera està en plena efervescència, aquest maig plujós i gris, molt semblant a la tardor, sembla que li escau perfectament a aquest poema de les pèrdues que ens has regalat. "Aviat marxaràs vestit de versos" em sembla una troballa preciosa, per dir-li a qui se n'ha d'anar i deixar-nos aquests silencis insondables que ens marceixen.

    Poema no sé si d'un cert desencís, però sí d'una evident melangia, dolça, agradable fins i tot. Com si es tractàs d'un estat delicadament assumit.

  • Aviat em sobrarà la pell[Ofensiu]
    franz appa | 19-05-2008

    Aquest vers tan extraordinari inicia amb intensitat un poema d'una certa melangia, resignat, diria, a la pèrdua. A una pèrdua material, humana, a uns contactes que han atresorat la pell i que ara semblen marcir-se, c0m ho fa la pell, com ho fa el jo que s'abandona al silenci.
    Un silenci que cal anomenar, però que en el moment que s'anomena ja mor, perquè ha estat indicat amb la veu, per fluixa que sigui. Com el principi d'indeterminació físic, en què la micropartícula subatòmica és alterada per l'indicador que la descriu.
    Perquè el cert és que no sabem si la pell sobra o només la deixem enrera, a l'impuls pacient d'una nova pell. I encara que creguem que hem perdut, potser només atresorem, potser només fagocitem, com si la pell fos una part que no es desplaça, que només transmet els seus senyals més secrets a la nova forma que pren l'embolcall de la nostra carn viva.
    En carn viva, sento que han estat espargits aquests versos. El qui se'n va, vestit amb ell -o amb altres, amb els seus potser?-, no pot ignorar que l'empremta del temps que es consumeix en el silenci és una part de si mateix a la qual ja no podrà renunciar.
    I què dir de la bellesa d'aquests versos? No podríem explicar-la amb cap diccionari...
    Un petó,
    franz

  • Esdrúixola pèrdua[Ofensiu]
    deòmises | 18-05-2008

    O pètria mudesa. Làpida marmòria o història melancòlica.

    Quan es perd també es guanya, malgrat que l'angoixa per la pèrdua no deixi veure l'alleujament...

    Gràcies, que també és esdrúixola... d.

  • Herge | 18-05-2008

    Ja ho anuncia el títol; serà un poema trist .
    Encara què, més que tristesa, el que deixa en la ment del lector, bé almenys en la meva, és una sensació de melangia.
    Els versos m'ha fet pensar en una dona madura, a la que el seu marit va deixant de banda. La història d'una pèrdua vaja.
    Boniques metàfores, sobretot m'ha agradat això de l'ordre alfabètic de l'angoixa que, ben pensat, no sé si és una metàfora, però en tot cas és molt descriptiu i original .

    Salut amiga.

  • La pell...[Ofensiu]
    Epicuri | 18-05-2008

    M'has fet pensar
    pot ser que sigui un vestit
    no més...

    Diuen que
    podem ser
    cos, espèrit
    i vestit.

    De vegades
    ens treiem
    el vestit
    i
    no som res.

    M'agradat
    el diccionari de pérdues,
    vestir-me de silenci
    i sobre tot
    el teu poema:
    rodó.

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    F. Arnau | 18-05-2008 | Valoració: 10

    ... i també que m'hages inclòs al teu Diccionari (en aquest cas de les troballes) on, almenys per ordre alfabètic, haig d'ésser dels primers.
    Bromes a banda, m'ha agradat la musicalitat de les estrofes, i la profunditat dels versos on predominen els decasíl·labs.
    Una forta abraçada des de Godella!
    FRANCESC

Valoració mitja: 10