poemateràpia

Vius?
Dins d'un ou: m'incubaran el dia ics
o... acabaré en la paella?

País?
La gent són cadires plegables.
Migren.

El món?
El gall mor abans que el cuiner.

Enyorança?
No s'enyora el que no has tingut,
sinó el que no has pogut ser.

Ordre?
No, no! Només amb caos interior
es pot engendrar una estrella.

Tren?
Una veu in off:
propera estació, primavera.

Amor?
Passa a prop meu i jo tan lluny
d'ell!

Somnis?
Alimentar-se d'estrelles
i defecar fum.

Ets... normal?
Per al món ser normal vol dir
ser mediocre.

Culpable?
La culpa és de la carn, el xef
només és ànima.

Records?
He après a usar la goma d'esborrar.

Esperança?
Va mentir a l'anomenar "verd"
al desert.

I la Natura?
Sovint passo en cotxe davant d'ella.

La soletat?
Se m'ha podrit el formatge:
Algú se n'ha endut totes les rates.

Ambició?
Dues monedes per ulls.

Experiència?
Em sabia totes les respostes, però ara
han canviat les preguntes.

Primer amor?
A vegades baixo al soterrani per veure
el senyal on arribaren les aigües
en aquella inundació.

Veïna?
No soporto els seus llençols estesos.

Dutxa?
L'espatlla em resulta tan llunyana...!

Enamorat?
La pel-lícula prometia amor...

Ara et sents millor?
A vegades em sento com mosca
sobre esmorzar nu i altres
com un mar de llet calenta.

Podria anar tot... pitjor.