Poemari Guardonat en la 9 Edició Premi de Poesia de JunedaI

Un relat de: Llu1svicent

-Tramvia desídia-

Ploren els vidres del tramvia
en aquesta vesprada d'octubre
fuig esperitat per la via,
foragitat pel temps,
i jo, fuig amb ell

El monstre de llautó
a les seues vísceres digereix
fred, solitud, indiferència, malson
i una ingent decrepitud
del meu cos llindant a tu.





-He tancat portes-

He tancat portes
sense saber de la seua existència
i n'he obert de noves
que sabia que naixien, per exemple
les de les teues parpelles
que amaguen terra seca i saó

Ara amb la nostàlgia del demà
quin sentit té avançar-se als esdeveniments?
M'ature en el temps
i el meu espai esdevé
un menut, cassolà, incert futur





-Por i droga-



Prenc la meua dosi d'autoodi i plaer
la tristesa suma gota a gota
per les parets de la meua habitació
on tinc una guitarra ferida
una ingent i malaltissa por
en conspiració amb el jonki
que tots portem dins.




-No future-



Hui em declare
deletèriament hedonista
i arreplegue dins meu
vicis i plaers
davant la vida malmesa
i el teu amor tràgic
repte ufà i orgullós
la memòria futura
segur de la meua ànsia
oblit, covardia, desraó
i de la meua mort.





-Esquizofrènia-


Sonen àrdues cançons de guerra
als semàfors, als bars i a les clavegueres
pinten els iracunds la seua cara
de porpres en odis enceses
el verí es destil.la pintat als murs
s'encongeix el cor de la ciutat
i rebenta en dos mil dos ràbies
al meu cap!





-Sexe-


Sexe en la forma més groga que conec
salvatgement et vull
crits i gemecs
la suor fluint per dins
animals envoltats en foc
de fluids corporals
durament, el plaer es desborda
la pupil.la dilatada
no pares, segueix.




-Pesa, pesa-


El contestador automàtic
amb el seu xiulit d'atmosfera feixuga
em recorda els batecs del meu cor
a la sala quirúrgica
mentre balla amb la mort

És un so fred
acompanyat de la litúrgia
frívola del trepant de les obres del carrer

Els meus badalls espiren desorientació
i inintel.ligible bogeria












-Aquesta lluna-



Lluna oberta com un gerani roig
a tu et parle a la platja del Cabanyal
et conte els meus secrets, el fosc dol
el THC i l'alcohol corren per la meua sang
i li faig un ganyot per somriure a la mort

mentrestant

mires impàvida la infinita por








-Un instant -



Un instant de tot,
com veure el cel

Una eternitat de res
com el got de whisky ple

Una aspra llengua
com la tortura d'entre els dits

L'eterna unitat cíclica

Tot i res,
ningú i ambdós
l'edat adulta es capgira
en escletxa de vida
i la lucidesa en malaltia

Vine, ocell assetjat!
Porta'm al paradís de l'insà!!







-Resurrecció-



Sembla ser que els meus candors
ressusciten al tercer dia
fora del psiquiàtric
apuntant el vol
i distingint
allò poètic
d'allò cursi
allò que és similar
d'allò que és còpia
allò important
d'allò solemne
allò intel.ligent
d'allò ampul.lòs
i allò que és carn
del que és peix.

-Pas del temps-



Les setmanes passen melangioses
com la trompeta de Wynton Marsalis
els jorns passen inajornables
com l' insomni a mitjanit
les hores passen inexorables
sense contemplacions ni blasmes
deixant una estela d'oblit

el temps passa

els minuts
els segons
se'n van...




-Fora de l'aigua-



Em pense terriblement brut
colpidorament, l'inefable surt
de la meua gola en fum
a glopades com si fos samaruc





-A la vida-



Les navalles sí, però fereixen
els rius sí, però banyen
els àcids sí, però taquen
les drogues sí, però entumeixen
amb la forca u trau la llengua

resumint

perquè és degut a la vida

Resumint-me en tu.




-Supervivents-



Potser calga recomptar enyorances en la desfeta
repassar ràbies i mastegar dolor
quan l'avenir ens duga a les ombres
però, els que ja les hi hem tastades,
reinventem el mot perfecte
tal qual és, sense muses ni miratges
i necessàriament roseguem suors
bevem desig marcit en gots de whisky
i esnifem somnis
enmig de l'ingent blau
tot fent el contrari i el mateix

Tot és matinada i és crepuscle.

La unitat, única menjada ,abans del No-res definitiu.






-Espill trencat-




A la gnòstica insània
taumaturgs victimitzats
busquen Déu estòlid sota el cel
tan profundament
que troben Satanàs
cavant el seu hipogeu

Des de la ventalla de la dagueria
tibats, cusen a ganivetades la consciència

El galifardeu es mira a l'espill
com qui s'estimba des de la foscor dels segles





-Marginació-

Mena la ira la infantesa
l'avenir color de sutja
embalum de pobresa

A la carretera
hi ha un xiquet que plora sal
sense poder desprendre's
ni tan sols d'una simple llàgrima





-Bèstia latent-




Els que somatitzen l'odi
a les cavernes del seu cor
s'omplen de molses,confusió i autoritat
i conspiren com donyets maliciosos
esperant pacientment
el seu moment.



-Home postmodern-



El cabdell mut del fil perdut al forat
buits els ulls i fems a les mans
notes sordes a l'orella escoltant
el cor és l'escullera i l'ona és l' insà

Uns ulls per llogar, la mirada en venda
la runa comença al cor i acaba en la tenda
i als aparadors una vida de cristall encesa
la felicitat a l'abast de la mà de l'orat

Déu ha mort, ha nascut l'ansietat
Vici el foc que calfa, i llua el demà!

El plaer moribund
Sort que ens queda el consum!


-Que l'amor és una droga-

L'amor, en principi, és cocaïna
El desamor, finalment, heroïna

Hui m'estime més
l'efímer rampell
de la pastilla Love

Amb tota la fútil mesquindat
de la curta síndrome d'abstinència

L'eterna drogadicció de Sísif





-Necessitat intrínseca-



Dieta per l'esforç de viure
la llum en xicotetes racions

Xicotetes llunes i tímids riures
hem somiat aquesta nit de foscors petites
hui t'estime com quasi sempre
però mai com abans
hui, sense fraus, et necessite




-Passat-



En l'armari del meu passat
hi ha amagada una caixa amb pols
on es troben desamors considerats amors
també alguns amors desconsiderats
pocs amors que no eren tan amorosos
fluixos "t'estimes" que eren més bé "et vulls"
desamors que eren agredolçament amorosos,

i una immensa soledat multivalent



-Reconciliació-



L'aigua bruta de fang
violentament abundant
baixa barranc avall
arriba als gorgs i a les valls
i com si el sol anunciara
l'estrofa del cant de guitarra
s'il.lumina la tornada
de les nostres mans
tan plenes de senyals!
i la joia finalment esperada
després de la tronada



-Cicles-



A voltes esguarde el meu pensament
no val la pena esperar l'esdevenidor
ni que plores mar salada per mi
ni que somrigues terra fèrtil per mi
ja que el temps futur sol ésser cíclic
com el flux respiratori del planeta
o com el marciment de l'amor






-The End-


Quantes cartes
em quede sense donar-te!
Quants anhels
convertits en pols!
Quantes bèsties i animàlies
ens sobtaren!
Quina nit
més profunda dorm!






-Com un gos malferit-



Com un gos malferit
em llepe les cicatrius
deixant l' estel de saliva
orígen d'aquest firmament

Bec un glop de vida
entre les teues cames
unfle el pit
i espere noves ferides




-Ofrena-


T'oferisc hui una oronella ventricular
voladora com un somni

El voltor auricular i carronyaire
de tornada de fosques estances
s'allunya ara,ferit
cap a temps indesitjables

Encete bats d' ales, hui mateix
cap a l'origen






-Amor-



Si per fi em rosegues el cor
la sang et rajarà una rosa càndida
car somie amb el teu cos
i em desvetla la teua ànima.







-Missatge al mòbil-


Quan la teua dolçor
esdevé una càlida abraçada
capaç de travessar el fred buit
entre els instruments de plàstic
que ens separen
el desig ens allibera
i és aleshores quan se sospita la festa.




-Doble sentit-

Ella no va beure per tal que no passara
Ell va beure per tal que no passara
Al final, tot passa





Salvavida-

Eres la llum de lluna que em salva de les ombres
el somrís que em provoques em guareix de la desfeta
el teu cos m'allibera de l'odi
el teu amor m'adorm al món dels somnis i no dels malsons
Despertar i veure't arraulida junt a mi com un pardalet…

Salvavides per un nàufrag enmig de l'oceà

No m'ofegaré però ,em poden devorar els taurons
plàcidament.





-Pedaç-

Has cosit un silenci, traje mut
la candidesa amagada sota el vestit
de sobte,parles
-Esperança-

Una xicoteta grogor
el colpet d'aiguardent
i al pit la cremor
quimera de mel als llavis
És hora, doncs
del vell ritual
d'empinar el colze, seguit
com a bon ex-alcòholic

Acabar d'esperar d'una vegada per totes




-Temps-

El temps és una gota d'aigua
lluent i polida
que cau i desapareix per sempre més
a l'estany del record.




-Esclavatges-

Precisament en el silenci més absolut del temps
hi ha un infant que és desmembrat
i un ancià que reinventa Déu

Tots som víctimes i botxins




Musa -

Rebrot de foc
un abisme sota els peus
espelmes d' intens colp
Ja hi sóc
Et busque
preparat per la condemna
i el sagí a la boca
Amb remors sordes
et parle


-Moral Autònoma-

Jo no vull saber el que està bé
o és malvestat
tan sols faig el que em naix
i dic el que em pareix

Amb tota la coherència de l'ètica personal
imperfecta per naturalesa



-Quatretonda-


No és igual, no ben bé
la bici que el vici
el que va amb la moto
que el que va i la mata.
No és igual, no ben bé
ser bona que estar bona
ser amb la botella
que estar a bots amb ella
No és igual, no ben bé
clavar la mà en la saca
que estar de ressaca
No és igual, no ben bé
estar de volta
que, a voltes, estar
No és igual, no ben bé
còrrer una volta
que escórrer-se una volta


Però s'assembla
i no
i tot el contrari





-Sobre l' acompliment de la promesa-

La p
romesa no acomplida
resta per sempre
com una pròtesi maligna
freda i metàl.lica
al marcapàs rovellat
del nostre cor





-Madurar-



Infectar la ferida
travessar el cor
amb la daga de la corrupció
fer-se gran covardament
fer-se vell tot i podrint-se
en l'oblit i la desil.lusió
perdre somnis
guanyar mort
o abandonar-se a un futur
de desesperances moribund





-Alteritat-


Hàbitat hostil per als teus encontres,
casa d'hospedatge en els meus desencontres

La veritat no t'és més
que un grapadet de mentida pusil.lànime,
La mentida de l'esguard
m'és veritat trencada i sentida

Teseu i Fedra som a un bar
compartint cigarros i un café




-Conservadors-


Perquè servem el record de la fulla marcida
i no ens gitem sota l'acàcia imperfecta?




-Inspiració-


Fent passes inconscients
així ha estat el meu camí
trepitjant flors tendres
pols a les sabates
un abisme sotjant
profund he cavat
i em sent sol
com cada vianant
al carrer de la son

Nostàlgies de futur
enyorances de llum
també disbauxa
i alegria retingudes
com vent entre els dits

Tot em conforma i forma el líquid
d'on m'abeure assedegat





-Adolescent-

En tot adolescent
hi ha un home
que desperta violentament
i un xiquet que s'adorm
a poc a poc i per sempre més
al bressol de l'oblit
així mateix,
emmalalteix pels paternalismes
per les pors i els dols materns
pel rebuig de l'exiliat de l'edat

Potser, per això lluita i li bull la sang
com a cap home en la faç de la terra.









-Tot el que et sobra-

Reprén el camí de festa
com qui salta des de la penya
de la llunyana infantesa
al riu verd i ple de proïsmes nus
junt a l'alegria de les granotes
i deixa't la por supèrflua
a l'aigua clara i segura!!




-Aparició-

Déu s'apareix en la seua inmaculada esplendor
quan una actriu porno, mentre es penetrada, gemega:
Oh, my God!



-Nostàlgies-

Retrobar-se amb el passat
calfa com el whisky
i refreda com els glassons

El temps corre vèrtebres avall en un calfred.



-La revolta-

Prendre's l'amor com una revolució
La possible revolta absent de mort





-Orgull-

L'orgull és la dignitat buida de sentit de justícia
Una bastarda visceralitat







-Fum de risc-

Les autoritats sanitàries no adverteixen:
La pobresa perjudica greument la seua salut
i la dels que estàn al seu voltant






-Sobreviure-

Capacitat de trenar
i apedaçar l'abjecta desil.lusió
amb què cobrir-se del fred
i fins i tot
de la il.lusa alegria







-Postdata-


Ja no em broten mots
com constel.lacions dels llavis
ni em flueixen acords
lluminosos i oprimits dels dits...

L'existència?

Et demane auxili
al desempar
de les dues i mitja
soledats

Ningú respón a la pregària












Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Llu1svicent

Llu1svicent

28 Relats

4 Comentaris

19156 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Lluís Vicent és un músic i poeta valencià, nascut el 1978 a la ciutat de València, tot i tindre les seues arrels familiars i personals a un indret situat a la confluència de les comarques de La Safor, La Vall d'Albaida i La Costera del País Valencià. Tots sabem que les vivències de la infància són les que millor forjen el caràcter i allà va tindre les primeres experiències vitals importants .El contacte amb la natura junt amb les llargues estades amb els seus avis, el farien lligat per sempre més a aquesta terra.

Autodidacta des dels 13 anys, quan va agarrar una guitarra trencada de son pare i començà a practicar els primers acords. Sense cap intenció al principi, i en secret, anava perfeccionant la tècnica i els coneixements harmònics, sense cap tipus de coneixement teòricomusical. Simplement tocava les cançons que més li agradaven. Al principi rock i hardcore estilísticament i lletrística. Els seus grups preferits eren de l'estil de Nirvana, Extremoduro,Negu Gorriak, Pearl Jam o els Sex Pistols. Simultàniament anava endinsant-se en la música d'autor, sobretot de la mà de Lluís Llach . Prompte va començar a escriure les primeres cançons amb pocs acords i d'estil més bé punk, en plena adolescència i amb la guitarra, de son pare, cada volta més trencada

Quan tenia 18 anys ,va decidir pagar-se les primeres classes de música. Varen ser estudis de guitarra clàssica, esta volta ja, amb una guitarra nova que li regalaren, els seus pares. Des d'aleshores no ha parat d'estudiar la guitarra espanyola, primer amb el professor Manuel Collado a l'Acadèmia Europa de València, i després amb Toni Iñiguez a l'Institut Musical Giner (El Micalet), també de la ciutat de València, alternant amb temporades autodidàctes.
És a partir d'aquesta época quan comença a tindre les vivències importants a aquesta ciutat, de la qual ja no es deslligaria mai i amb la que tindria un ferm compromís, tant amb la ciutat , com amb el país, i el món( va militar a diversos col.lectius socials i estudiantils).

Estant a la Universitat de València va començar l'any 1999 a tocar la guitarra elèctrica a un grup de ska-punk rock, que temps després esdevendria Matanda., composant majoritàriament les cançons i on també tocaven Albert Belda, hui en dia, bateria dels 121dBs i Àlvar Decors, hui en dia Dj Alvar.

Allà per l'any 2003 va fer un intent que no va fructificar a un grup de jazz brasileny anomenat Tresillo de Negres. Durant aquests anys, a banda de madurar el gust per la música, incorporant a les seues oïdes estils com la samba, bossa-nova, (Vinicius de Moraes fou un referent indubtable)o el ja esmentat jazz (Monk, Joe Pass, Shorter), i després de conèixer l'obra de poetes latinoamericans tals com Benedetti, castellans, com Machado,valencians i catalans (sobretot Martí i Pol i Estellés), va decidir donar-li un gir al que composava.

Va començar a empapar-se, al mateix temps que vivenciava, tant la lletra com la música de cantautors consagrats, « trobadores » castellans (com diuen a Cuba), tals com Sabina i Krahe i cantautors catalano-parlants,tals com Ovidi Montllor i d'altres d'arreu del món, com Tom Wait o Lou Reed. Al mateix temps, no ha deixat d'escoltar música, ja fora de clàssics universals o de gent d'ara i d'ací, com Òscar Briz o Xavier Morant.

L'any 2004 va enregistrar ,de manera, gairebé cassolana,algunes de les cançons que durant tota la seua vida havia anat fent. I al 2005,amb el nom artístic de Lluís Vicent va parir "Cançons d'anar per casa", el seu primer treball seriós gravat als estudis Blackout de Russafa, i amb producció de Paco Morillas. En aquest recull de quatre cançons ja donava a entendre que la seua música, a més de diversa, vindria caracteritzada per unes lletres totalment intimistes i suggerents.

Des d'aleshores há oferit el seu treball al públic en forma de recitals , sol o acompanyat de més músics. Ha tocat a sales de concerts de València ciutat i pubs . Amb el disc a la mà va començar a eixir fora de València,quedà finalista al concurs "Tirant de Rock de la Marina II"a Pedreguer i oferí recitals a Catalunya, acompanyat sovint de Christian García als teclats.

Al 2007 va gravar el seu primer LP, amb Cambra Records i amb Josep Vicent Tallada com a productor,sota el títol de "Consciència Urgent". Inquiet i incansable, editarà a Xàtiva, el que serà el seu tercer treball: "Tendres deixalles" amb Pau Cháfer com a productor , i en el que fa un repàs musical i lletrístic a aquells sentiments que l'han acompanyat al llarg de la seua primera joventut.

Lluís vicent no dubta en col.laborar amb altres artistes de molt variada significació, per tal de crear públic i fer-se escoltar en un entorn cada cop més desarrelat i difícil, sempre sota els paràmetres de la qualitat artística i la crítica o compromís social, posant per davant les persones del carrer,el poble, abans que qualsevol ortodòxia. És per això que manté activitats paral.leles com la gira que realitza actualment amb els cantautors Carles Enguix i Doctor Dropo, anomenada "El Muntatge.Una cançoneta...i a la presó!", amb el component de la mítica Tapineria, Garri, amb l'associació de músics de València capital "Incrustados en el Escaparate"de la qual es membre, amb el Col.lectiu de Músics i Cantants del País Valencià Ovidi Montllor (C.O.M), o darrerament amb el Proyecto Scucha Roy Coriga.

Així mateix té escrits diversos poemaris i proses. De fet, ha estat guardonat el seu
poemari "Café, copa i puro" en la 9 Edició del Premi de Poesia Joan Duch de Juneda, i publicat per l'Editorial Fonoll. Darrerament també va guanyar el III Premi de Poesia Camí de La Nòria de Picanya.

Aquest artista, comença ara la seua prometedora i cretivament rica carrera acompanyat d'una exímia banda de músics inmillorable. Aixímateix també actua en solitari mitjançant una guitarra i uns samplers, oferint les seues cançons,carregades de crítica i passió, ment i sentiment. Pura poesia...


DISCOGRAFIA I ESCRITS

LLUÍS VICENT. "Cançons d'anar per casa" (Autoeditat, 2005)
LLUÍS VICENT. "Consciència Urgent" (Cambra Records, 2007)
LLUÍS VICENT. "Tendres Deixalles"

LLUÍS VICENT BANYULS. "Café, copa i puro" (Editorial Fonoll, 2008)
LLUÍS VICENT BANYULS. "Crisi" (III Premi de Poesia Camí de La Nòria)
WEBS
http://cantautorlluisvicent.blogspot.com

CONTACTE
676.83.02.10
Lluisvicent.cantautor@gmail.com