poema67

Un relat de: Ferran Planell

. . .


El dia és fosc
-com tants d'altres-

plou
-i el terra es mulla-

els bassals expiren
l'oxigen atrapat
amb bombolleig constant

aleatori,

rítmic,

inflant esferes
per acabar-se trencant

. . .

rere els vidres de la cuina
m'ho miro

absent

encara sec

tot sabent
que acabaré mullat
indefectiblement

deixo passar el temps
postergant
allò
que acabarà sent.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: