Poema

Un relat de: hilderoy

Em noto viva
i en silenci,
espero el moment
en què pugui cridar.

Com algú va dir,
hi ha molts camins,
i vull provar-los tots...
A voltes, somiant una és més feliç.

A cops, em sento sola
però sé que no ho estic:
compto amb el meu cor,
en això no sóc com altres.

Tinc ànimes que guien
el meu esperit amatent.
Sé que estan al meu costat,
i amb elles, demà m'atreviré a ballar.

Comentaris

  • Un bon poema jeje[Ofensiu]
    diesi | 05-02-2007 | Valoració: 10

    He rebut el teu comentari i m'he decidit a passar per aquí, ja que feia temps que no llegia res teu...

    És un poema encoratjador, últimament estic una mica trista i potser m'ha animat i tot. Felicitats :P.

    1 petó des de malgrat!

    b#NaT#b

  • merci[Ofensiu]
    Rogal Mar | 02-02-2007 | Valoració: 9

    merci pel comentari. El tema amorós no es dels meus, però m'ha sortit bé. En canvi el teu poema es senzill i parla de un bonic tema.
    Espero que en fagis més.
    Per cert a mi em diuen Bartolo per el segon cognom!!!!

  • Hola Marta...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 24-11-2006 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt aquesta poesia, plena de llum cap el demà i amb la confiança dipositada en el cor, el teu, i el dels que t'envolten.
    Felicitats i segueix escribint. Ho has molt bé.
    Una abraçada

  • M'ha agradat.[Ofensiu]
    Arbequina | 23-11-2006

    I quan he llegit la teva edat, encara l'he trobat millor. Sembla mentida que escriguis tan i tan bé. Jo ara no faig res gaire interessant o que valgui la pena, però és que fa onze anys no sabia ni trenar una frase.
    En fi, felicictats, m'has sorprés molt gratament.

    Una abraçada, segueix així.

    Arbequina.

Valoració mitja: 9.4

l´Autor

Foto de perfil de hilderoy

hilderoy

10 Relats

64 Comentaris

16531 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Cuéntame historias de un tiempo perdido,
deletréame segundos que no exisieron
saboréalos para que no puedan desaparecer
y si acaso lo hacen,
guarda siempre un trocito de su existencia
y podremos entretenernos tardes de octubre
leyendo, recordando, y jurando no volver a olvidar jamás.