Cercador
POEMA TRIST
Un relat de: brins- Compartir:
POEMA TRIST
Des que t’allunyares, amor,
reconstrueixo cada dia el teu somriure,
refaig, a poc a poc, la teva pell…
Cap fosca obagor pot esvair-me
els somnis que cobejàrem junts;
cap espessa boira pot empal·lidir
la immensa bondat del teu cor.
Intento agafar ocells que volen,
però plou sobre paradís perdut,
porto amb mi cicatriu d’aigua ferida
i la vaig bevent a glops petits
per no ofegar-me en mar que crida.
Comentaris
-
o melangiós![Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 10-11-2019 | Valoració: 10
Més que un poema trist...jo diria que és melangiós... un poema afaiçonat amb una sensibilitat que arriba a l'anima de qui el llegeix. Amb la ment, és tant poderosa!, que podem reviure moments bo i reconstruint-los a convinença nostre. Una manera natural de sobreviure a a les pèrdues que comporta el pas del temps. Avui diumenge, dia rúful que fa, m'he permès la llibertat d'escorcollar en els teus escrits publicats...
-
Mes maço no pot ser brins!![Ofensiu]Annalls | 20-11-2014 | Valoració: 10
Estic contenta de retrobar-te dins un poema tan bell !!
Anna -
Un bell poema[Ofensiu]príncep del país del vent | 20-11-2014 | Valoració: 10
Un poema ple de sensibilitat i sentiment. Felicitats!
-
PRECIÓS!!! PRECIÓS!!! PRECIÓS!!![Ofensiu]Nonna_Carme | 15-11-2014
Per molt consol que et vulguem donar tots els que t'estimem, tan sols el temps podrá suavitzar (mai esborrar del tot) la tristor que et devora.
Una abraçada MOLT càlida, Pilar estimada. -
Glops petits[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 15-11-2014 | Valoració: 10
Fas bé de beure glops petits. És la millor manera de combatre la set. Camina, escriu i beu a poc a poc l'aigua del càntir. Si camines, tens cames; si escrius, tens idees i si beus, has complert. Una abraçada Pilar.
Aleix
Valoració mitja: 10
